Francesc Candel Tortajada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 29:
== Biografia ==
[[Fitxer:Gegantó Paco Candel.jpg|thumb
Francesc Candel va néixer a [[Casas Altas]] ([[Racó d'Ademús]]) el 31 de maig de 1925.<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions_2014/_els_altres_catalans_de_francesc_candel/|consulta=23 juliol 2014|títol='Els altres catalans' de Francesc Candel|editor=Commemoracions 2014, Generalitat de Catalunya}}</ref> A dos anys la seva família es traslladà a [[Barcelona]], on els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de [[Montjuïc]] i, després, al carrer d'Ulldecona de les Cases Barates de [[Can Tunis]], que inspirarien el seu llibre ''Donde la ciudad cambia su nombre'' (1957).<ref name=gencat/> Durant la [[Segona República Espanyola]], Candel va estudiar fins als catorze anys al grup escolar Sant Raimon de Penyafort, del qual sempre va conservar molt bon record.<ref name=gencat/> Aquesta experiència la va reviure a ''Les meves escoles'' (1997). De les vivències de la [[guerra civil espanyola]], els bombardeigs i la crema de les esglésies, sorgirien ''Han matado a un hombre, han roto un paisaje'' (1959), ''Historia de una parroquia'' (1971) i ''Crònica informal, sentimental i incompleta'' (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.<ref name=gencat/>
Candel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular; va millorar el seu coneixement del català fent classes particulars amb [[Joan Triadú]].<ref name=gencat/> Sempre va viure al mateix lloc, el barri del port.<ref name=gencat/> La seva obra com a autor literari i periodístic va ser prolífica.<ref name=gencat/> Més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d'ells en doble versió català i castellà, i un munt d'articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.<ref name=gencat/>
Va escriure diverses [[novel·la|novel·les]], [[conte]]s i llibres d'[[assaig]], així com articles i reportatges. Col·laborà amb diversos diaris i revistes com ''[[Tele/eXpres]]'', ''[[Serra d'Or]]'' o l'''[[Avui]]''. Afiliat al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), el [[eleccions generals espanyoles de 1977|1977]] fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'[[Entesa dels Catalans]]. El [[1979]] fou elegit regidor de l'[[Hospitalet de Llobregat]] per la llista del PSUC, i es va fer càrrec del departament de Cultura.▼
Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista ''[[Destino (revista)|Destino]]'', on trobem els seus millors reportatges.<ref name=gencat/> No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l'època,<ref name=gencat/> com ''[[Tele/eXpres]]'', ''[[Serra d'Or]]'' o l{{'}}''[[Avui]]''. Com a autor literari, la publicació de més transcendència social i política va ser ''[[Els altres catalans]]'' (1964), estudi periodístic i sociològic sobre els [[immigració|immigrants]].<ref name=gencat/> Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l'[[àrea metropolitana de Barcelona]], amb la qual s'identificava: ''Hay una juventud que aguarda'' (1956), ''Donde la ciudad cambia su nombre'' (1957), ''Han matado a un hombre, han roto un paisaje'' (1959), ''Els altres catalans'' (1964), ''Parlem-ne'' (1967), ''Trenta mil pessetes per un home'' (1968),'' Los que nunca opinan'' (1971), ''Encara més sobre els altres catalans'' (1973), ''Un charnego en el Senado'' (1979).<ref name=gencat/> És difícil destriar, en l'obra de Francesc Candel, el que són memòries del que són novel·les, perquè en tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.<ref name=gencat/>
Va morir a Barcelona el [[23 de novembre]] de [[2007]] després d'una llarga malaltia.▼
El reconeixement li va arribar el 1957, amb la segona novel·la, ''Donde la ciudad cambia su nombre'', publicada per [[Josep Janés]].<ref name=gencat/> L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers.<ref name=gencat/> Altres productes de la seva obra creativa són ''Fem un pols, Hemingway'' (1959), ''El juramento y otros relatos'' (1987), ''Aquella infància esvaïda'' (1987) i ''Petit món'' (1999), ''Els altres catalans vint anys després'' (1985).<ref name=gencat/> Aquesta darrera publicació s'alineava amb el [[catalanisme]] defensat per l'[[Assemblea de Catalunya]] (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.<ref name=gencat/>
La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l'ideari col·lectiu sobre la [[immigració]].<ref name=gencat/> Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l'escola i l'ordenació territorial, denunciant el problema de l'habitatge ([[Montjuïc (Barcelona)|barraquisme]], rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants.<ref name=gencat/> Candel es va allunyar de posicions extremes i va intentar assimilar dues societats que semblaven viure l'una d'esquena a l'altra.<ref name=gencat/>
▲
▲Va morir a Barcelona el [[23 de novembre]] de [[2007]] després d'una llarga malaltia.
== Premis i reconeixements ==
L'any 1983 va rebre la [[Creu de Sant Jordi]]; el 1997, el Premi d'assaig Fundació Ramon Trias Fargas per ''Les meves escoles''<ref>''Serra d'Or''. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 453 (1997, setembre), p. 32-35</ref> i el Premi Comunicació i Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona; el 2000, el Premi d'Honor de la Ciutat de l'Hospitalet; el 2003, la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] «per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país» i, el 2004, la [[Medalla d'Honor de Barcelona]]. L'any 2005 es va crear la [[Fundació Paco Candel]], al barri de la Marina de Sants, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social.<ref name=gencat/> La Biblioteca Francesc Candel, que duu el nom en el seu honor, organitza el Certamen Literari Francesc Candel des de 1992,<ref>http://www.escritores.org/index.php/recursos-para-escritores/concursos-literario/10078-certamen-literario-francesc-candel-espana</ref> i la [[Fundació Lluís Carulla]] entrega els Premis Francesc Candel des de 2004, amb el siport de la Direcció General d'Immigració de la Generalitat de Catalunya.<ref> http://candel.fundaciolluiscarulla.com/ca/premis-francesc-candel/bases </ref> El 2014 es va commemorar el cinquantè aniversari de la publicació d{{'}}''[[Els altres catalans]]'', una de les obres de Candel amb més ressò.<ref>{{ref-publicació|cognom=Baltà|nom=Pere|títol=Candel, model arreu del món|publicació=Cultura, El Punt Avui|data=21 març 2014|pàgines=pp. 4 5}}</ref>
== Obra ==
Linha 119 ⟶ 117:
En 2014, es van publicar tres llibres entorn de l'obra de Candel:
* ''Oda poética'': antologia de la seva obra poètica.<ref> PAMIES, Sergi, El poeta Candel, La Vanguardia, 16 de maig de 2014 http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20140516/54407975047/poeta-candel-sergi-pamies-opi.html</ref>
* ''Candel i Barcelona, La ciutat dels altrs catalans'': l'Ajuntament de Barcelona va editar un llibre basat en una selecció d'extensos reportatges de Francisco Candel publicats entre 1957 i 1964, sota la coordinació editorial d'Eugeni Madueño.<ref> ANDREU, Marc, ''Un reportatge a ′La
* ''Els altres Candels'', obra teatral de Manuel Veiga, "escrita a partir de l'obra de Candel" i guardonada amb el X Premi Literari Lleida Narrativa, 2011.
Linha 138 ⟶ 136:
* ''Para entendernos'', Club Arnau de Vilanova, Barcelona, Ariel, 1996
* ''Homenatge a Jaume Lorés'', Barcelona, Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, Generalitat, 2005
== Bibliografia ==
Linha 150 ⟶ 145:
* GARBANCHO, Patricia, ''La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959)'', Barcelona, Ed. Meteora, 2003
* LANDRON, Michel,'' Mémoire individuelle et mémoire collective de la Transition démocratique à travers l'œuvre de Francisco Candel'', (tesi doctoral) Nantes, Université de Nantes, 2010, inèdit
* LANDRON, Michel, ''Francisco Candel, Une mémoire de la Transition démocratique en Catalogne'', Paris,
* MADUEÑO, Eugeni (Coord.)'' Candel i Barcelona, La ciutat dels altres catalans'' ''1958-1964, ''Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2014
* MOYA-ARGELER, J., COLLELLDEMONT J.,'' Lluís Llach – Francisco Candel'', Barcelona, Don Bosco, 1974
Linha 156 ⟶ 151:
* RIERA, Ignasi, ''Candel, Paco o Francesc, Apunts per un retrat'', Barcelona, Xarxa Cultural, 1988
* ROBLES ELUM, Ascensión, ''La narrativa en Francisco Candel,'' (tesi de llicenciatura), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1973, inèdit
* ROIG, Montserrat, ''Retrats paral·lels/''1, Barcelona, Publicacions de
* RULL, Rosa, «Candel, el cronista de la Barcelona marginal», Nueva Literatura Hispánica, 2001-2003/5-7, pp. 123-38
* SÁNCHEZ DE LA TORRE, Joana, ''Francesc Candel: l'escriptor'', Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1997 (tesi de llicenciatura dirigida per [[Salvador Cardús i Ros]], inèdit)
| |||