|
'''Ramon de Cervera''' (?, ?) fou un noble del [[Cervera (llinatge)|llinatge dels Cervera]] de la subbranca de [[Gebut]] i [[Algerri]] probablement, fill de [[Guillem II de Cervera]] i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut. Fou pare de [[Jaume de Cervera (senyor de Gebut)]], [[Guillem de Guardiolada]], casat amb Marquesa; i [[Ramon de Guardiolada]]
==Orígens familiars==
Probablement, fill de [[Guillem II de Cervera]] i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.
==Matrimoni i descendents==
* 1. ∞ ?. Fills:
# [[Jaume de Cervera (senyor de Gebut)]]
# [[Guillem de Guardiolada]], casat amb Marquesa.
# [[Ramon de Guardiolada]]
==Possessions territorials==
Senyor de [[Gebut]], [[Algerri]], [[Timor]], [[Pujalt]], [[Prats]], [[Rubinat]], [[Sant Antolí i Vilanova|Sant Antolí]], [[Calaf]], [[Sant Guim de Freixenet]], [[Montoliu]], [[Montlleó (Ribera d'Ondara)|Montlleó]], [[Torres de Segre]] i la [[Guàrdia dels Prats]]
==Biografia==
===Guerra pel Comtat d'Urgell===
{{principal|Guerra pel Comtat d'Urgell}}
Ajudà el [[Foix (llinatge)|llinatge dels Foix]] contra el comte [[Ermengol VIII d'Urgell]] (1198), però sofrí una gran derrota a la [[Batalla d'Agramunt (1202)]], veient-se forát a signar un conveni a [[Lleida]] l'any [[1203]]. Posteriorment es convertí en defenssor de la [[Aurembiaix d'Urgell]].
L'any [[1223]] en la [[segona revolta nobiliària contra Jaume I d']]Aragó s'uní a la Facciófacció nobiliària del [[Montcada (llinatge)| lliantgellinatge dels Montcada]] cabdellada per [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]] conjuntament amb l'infant [[Ferran d'Aragó]], [[Ramon II de Tortosa|Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon I de Tortosa|Guillem Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon Dapifer]], [[Guillem de Claramunt]], [[Ramon Alemany Cervelló de Querol|Ramon Alemany de Cervelló]] i [[Guerau d'Aguiló]]en contra del rei [[Jaume I]]. La revolta finalitzà amb el rei empresonat a [[Alagó]]. No en fou alliberat fins al [[1224]], després de pagar 20.000 morabetins a [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]]. ▼===Segona revolta nobiliària contra Jaume I===
{{principal|Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó}}
▲L'any [[1223]] s'uní a la Facció nobiliària del [[Montcada (llinatge)|lliantge dels Montcada]] cabdellada per [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]] conjuntament amb l'infant [[Ferran d'Aragó]], [[Ramon II de Tortosa|Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon I de Tortosa|Guillem Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon Dapifer]], [[Guillem de Claramunt]], [[Ramon Alemany Cervelló de Querol|Ramon Alemany de Cervelló]] i [[Guerau d'Aguiló]]en contra del rei [[Jaume I]]. La revolta finalitzà amb el rei empresonat a [[Alagó]]. No en fou alliberat fins al [[1224]], després de pagar 20.000 morabetins a [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]].
L'any [[1226]] s'uní a la Facciófacció nobiliària del [[Montcada (llinatge)| lliantgellinatge dels Montcada]] en contra del [[Cardona (llinatge)|llinatge dels Cardona]]. Finalment, el [[1236]] participà en el [[ conveni de Tàrrega|Conveni de Tàrrega]], morint poc temps després i sent soterrat al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]]. ▼===Guerra entre els Montcada i els Cardona===
{{principal|Guerra entre els Montcada i els Cardona}}
▲L'any [[1226]] s'uní a la Facció nobiliària del [[Montcada (llinatge)|lliantge dels Montcada]] en contra del [[Cardona (llinatge)|llinatge dels Cardona]]. Finalment, el [[1236]] participà en el [[conveni de Tàrrega|Conveni de Tàrrega]], morint poc temps després i sent soterrat al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]].
==Bibliografia==
| 