Descàrrega electroestàtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)
Línia 17:
Per a la majoria de les persones, l'electricitat estàtica no és més que la simple enrampada que s'experimenta en tocar la maneta metàl·lica d'una porta després d'haver caminat sobre una catifa, o d'haver-se lliscat al seient d'un automòbil.
 
No obstant això, el camp de l'electrostàtica va molt més enllà, ja que ha sigutestat un greu problema per la indústria durant segles. A principis del segle XV, els forts Europeus i del Carib usaven ja procediments de control i dispositius per evitar que les descàrregues electrostàtiques fessin explotar els magatzems de pólvora negra. En la dècada de 1860, aproximadament, les fàbriques de paper dels EUA Usaven els aterrizamientos bàsics, tècniques de ionització de flama i tambors de vapor per dissipar l'electricitat estàtica de les xarxes de paper quan passaven a través del procés d'assecatge. Qualsevol negoci i procés industrial ha tingut en algun moment els seus propis problemes pel que fa a la càrrega i descàrrega [[electrostàtica]]. Exemples clars poden ser la munició i els explosius, la farmacèutica, l'agricultura, la impressió i les arts gràfiques, els tèxtils, la pintura o els plàstics. En tots ells, el control de l'electricitat estàtica té una importància significativa.
 
Amb l'arribada de l'era tecnològica, van aparèixer també nous problemes en aquest àmbit. Conforme els aparells electrònics es feien més ràpids i petits, la seva sensibilitat respecte a les descàrregues electrostàtiques o ESD, es veia augmentada. Avui dia, les ESD tenen un impacte significatiu en cada un dels aspectes de l'electrònica.<ref> http://www.esda.org/fundamentalsP1.html </ref>