Ladik (Samsun): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m La forma passiva és fa amb el verb 'ser'. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
||
Línia 7:
A la [[batalla de Köse Dağ]] el [[26 de juny]] de [[1243]],<ref>{{en}} Claude Cahen, “Köse Dagh” ''Encyclopaedia of Islam'', ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007)</ref> l'exèrcit mongol va esclafar a les forces del [[sultanat de Rum]] que va esdevenir un estat vassall dels mongols i seguidament dels [[Il-khans]]. El sultanat va acabar per desaparèixer el [[1307]]. Però els mongols van perdre el control d'Anatòlia a causa de les lluites internes; l'[[il-khan]] [[Abu Said Bahadur Khan|Abu Said Bahadur]] es va desfer del seu tutor [[Amir Coban]] i del seu fill [[Timurtash]], governador d'Anatòlia, el 1328 i va pujar al govern de la regió [[Ala al-Din Eretna]]. A la mort del khan el 1335, Eretna va esdevenir independent i la seva dinastia va governar la regió fins que fou suplantada pel [[Kadi Burhan al-Din]] Ahmed que va agafar el poder per a si mateix. El beylikat de Burhan al-Din va tenir bones relacions amb els otomans amb els que es va aliar contra [[Tamerlà]] però el [[1398]] [[Baiazet I]] va annexionar el territori posant fi a la dinastia. El juliol de [[1402]], Bayezid Yıldırım fou derrotat a [[Ankara]] per Tamerlà; però aquest va morir el [[1405]] i els otomans van recuperar el terreny perdut ([[1414]]) incloent Ladik.
En endavant no van passar fets rellevants. [[Baiazet II]] quan residia a Amasya com a príncep hereu,<ref> als segles XV i XVI els prínceps hereus residien a aquesta ciutat </ref> la va escollir per tenir-hi la seva residència a l'estiu i hi passava sis mesos a l'any; durant aquest temps la va adornar amb diversos monuments, jardins i edificis. Al segle XVII fou visitada per [[Ewliya Çelebi]] i diu que tenia 3020 cases i 400 botigues; era quasi independent de l'autoritat provincial a causa de la importància dels seus ''[[wakf]]s''. Havent perdut el paper de residència de príncep va entrar en lenta decadència, ja clarament perceptible al segle XVIII i a meitat del segle XIX havia esdevingut una vila d'uns cents d'habitants, encara que tenia mesquita reial amb dos minarets. Al final del segle XIX tenia uns 1500 habitants però el 1950 havia remuntat a 5.054. La primera edició de l'Enciclopèdia de l'Islam la situava segurament erròniament al lloc de la Ladik propera a Çererek; la segona edició ho va corregir situant-la prop d'[[Amasya]] seguint l'opinió de Ruge (basada en el text d'[[Estrabó]] que situava prop del llac una fortalesa en ruïnes -Ikizari- i un palau reial. La Laodicea Pòntica només està testimoniada per algunes monedes de [[Mitridates VI Eupator]] i per tant la seva situació sempre ha
== Referències==
| |||