Revisió del 10:55, 18 jul 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m La forma passiva és fa amb el verb 'ser'. ← Edició anterior		Revisió del 13:46, 27 jul 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) Edició següent →
Línia 33: Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement [[pseudohomòfon]]s, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el [[tò]]) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons són marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: ''du'' = "anar", ''du<sub>3</sub>'' = ''anar", "e" = "fossa", "e<sub>2</sub>'' = "casa" o" e<sub>3</sub>'' = "sortir". El sumeri ha ~~sigut~~estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i gens de credibilitat científica. Més credibilitat té la inclusió de la llengua a les hipotètiques superfamílies [[nostràtica]] o [[dené-sino-caucasiana]].

Sumeri: diferència entre les revisions