Pont Trencat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m La forma passiva és fa amb el verb 'ser'. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
||
Línia 19:
La referència documental més antiga que tenim del Pont Trencat és de [[1453]]. Aleshores, com que estava en mal estat, la [[maria de Castella|reina Maria]], esposa d'[[Alfons el Magnànim]], concedí permís als jurats i síndics de Sant Celoni per reedificar-lo i cobrar els drets de pontatge per sufragar les despeses de la reparació i conservació del pont. Malgrat la pressió dels consellers de [[Barcelona]], que aconseguiren que el privilegi es derogués durant uns anys, es recuperà el 1457, i el 1471 [[Joan el Sense Fe|Joan II]] el prorrogà per vint anys més. El 1753 s'hi van tornar a fer obres en les quals també hi participaren els pobles de Palautordera i [[Vallgorguina]]. Viatgers del segle XVIII fan referència al pont en els seus escrits. Francisco de Zamora estigué per la vila el 1790, "pasando antes un puente de dos ojos muy grandes, y bien construido". El mateix any [[Rafael d'Amat]], [[baró de Maldà]], en la descripció de Sant Celoni, diu que a "alguna mitja hora de distància anant-se a Barcelona, queda lo pont de Sant Celoni y hostal immediat".
L'any 2003 el Pont Trencat es restaurà i completà amb una estructura metàl·lica d'acer que evoca la forma original, dissenyada per l'enginyer Xavier Font. La intervenció ha
Segurament en aquest indret hi havia hagut un pont romà anterior o, si més no, un gual, per facilitar el pas per la via Augusta, però no se n'han trobat restes arqueològiques. A l'època romana diverses vies unien Roma amb les principals ciutats dels confins de l'imperi. L'antiga via Heraclea, procedent dels [[Pirineus]], es dirigia a Cartago Nova ([[Cartagena]]) i Gades ([[Cadis]]) passant pel terme actual de Sant Celoni. Posteriorment aquest camí es va reformar i va rebre el nom de via Augusta en el tram corresponent a la península Ibèrica. Les notícies sobre el traçat de la via Augusta són escasses i difícils de verificar. Procedent de [[Girona]] arribava al Vallès per [[la Batllòria]] i [[Gualba]] de Baix fins a Sant Celoni. Durant l'edat mitjana la via Augusta es transformà en el camí ral o reial, que serví fins al segle XIX, quan es van construir les noves carreteres. En aquesta època les rutes que duien cap al nord també rebien el nom de ''strata francisca'' (camí dels francs), com troben documentat en el camí que passava per Sant Celoni.
| |||