Chitimacha: diferència entre les revisions

{{Grup humà

| group = Chitimacha

| rels = religió pròpia

}}

Els '''chitimacha''' són una [[Tribu (antropologia)|tribu]] [[índia]] [[tunican]] (grup [[hoka-sioux]]), el nom de la qual prové del [[choctaw]] '''Chuti Masha''' "couen recipients". Tanmateix, ells s'anomenen '''Pantch-pinunkansh''' "homes vermells junts". Es dividien en tres grups: '''washa, chawasha''' i '''chitimacha'''. Originàriament ocupaven la costa est de [[Florida]] i [[Grand Lake]] ([[Louisiana]]). Actualment viuen a la reserva de [[Charenton]] (Louisiana), on són 350 a 509 hectàrees.

Alguns calculen que eren 20.000 el [[1600]] però el [[1650]] eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el [[1700]], malgrat que el [[1881]] només en restaven 35. El [[1930]] eren 100 i el [[1960]] en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el [[1995]] eren 850. La seva llengua s'ha perdut, però està molt ben documentada mercè el lingüista [[Morris Swadesh]], que va gravar dues-centes hores de converses en cilindres de cera.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Goldsmith |nom=Sarah Sue |cognom2=Mueller |nom2=Risa |cognom3=Mueller |nom3=Tim |títol=Nations within: the four sovereign tribes of Louisiana |url=http://books.google.cat/books?id=q56hEK-Wk20C&pg=PA9&dq=Morris+Swadesh+Chitimacha&hl=ca&ei=uvi0Tu27FYm58gOW7amYBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q=Morris%20Swadesh%20Chitimacha&f=false |llengua=anglès |editorial=LSU Press |data=2003 |pàgines=p.9 |isbn=0807128864 }}</ref> Segons el [[cens dels Estats Units del 2000]], hi havia 1.001 purs, 409 barrejats amb altres tribus, 410 barrejats amb altres races i 58 amb altres races i tribus. En total 1.878 individus.

[[Fitxer:Chitimacha_lang.png|esquerra|thumb|Situació dels Chitimacha]]

== Costums ==

Es regien per castes endogàmiques, i si algun noble es casava amb un plebeu, havia de viure amb els plebeus, i la prefectura depenia de la descendència. Eren estrictament [[monògam]]s, i la dona hi tenia considerable autoritat. Adoraven el [[sol]], desenterraven els cossos de llurs morts i els deformaven el cap. Els homes empraven ornaments als [[nas]]sos i duien el [[cabell]] llarg, i també es tatuaven els braços, cames i cara.

 

El 1781 els va ser assignada una petita reserva a l'actual [[Plaquemine]] ([[Mississipí]]). El 1881 llurs supervivents foren duts de Grand River vora [[Charenton]] ([[Louisiana]]), on encara hi viuen i tenen fama de bons cistellers. Durant el segle XIX va viure el darrer xamà, Postiyu, qui donà informació sobre llurs costums. El 1910 el seu cap era Benjamin Paul, establit al delta del Mississippi. A finals dels anys vuitanta van construir a la reserva el casino de Cypress Bayou.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fogelson |nom=Raymond |títol=Handbook of North American Indians: Southeast |url=http://books.google.cat/books?id=3JH-TPFjLk4C&pg=PA642&dq=1781+Chitimacha+Plaquemine&hl=ca&ei=4vq0Tt-SAsW-8AOd4ZDwBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=1781%20Chitimacha%20Plaquemine&f=false |llengua=anglès |editorial=Government Printing Office |data=2004 |pàgines=p.642-652 |isbn=0160723000 }}</ref>

== Referències ==

{{Commonscat}}

{{referències}}