Militar: diferència entre les revisions

* i '''analítica''', que s'encarrega d'indagar en els motius, la naturalesa, la conclusió i els resultats dels conflictes, com una forma de derivar el coneixement i comprendre els conflictes en conjunt, per prevenir la repetició d'errors en el futur, suggerir millors mètodes d'ús de les forces o evidenciar la necessitat de noves tecnologies bèl·liques.<ref>[http://military-challenge.com/US-Military-Challenge-Coin.php ]{{dead link|data=novembre de 2013|date=August agost 2012}}</ref>

Els historiadors professionals normalment es concentren en els fets militars que han tingut un major impacte en les societats que s'han vist embolicades, mentre que els historiadors aficionats presten més atenció a detalls de les batalles, equipament o uniforme. Els historiadors s'encarreguen de narrar aquests esdeveniments, mitjançant escrits o d'altres formes.<ref>{{cite ref-web|authorautor=JSR Group |url=http://military-challenge.com/US-Military-Lapel-Pins.php |titletítol=US Military Lapel Pins by Jewelry Designers Resource Center |publishereditor=Military-challenge.com |datedata= |accessdateconsulta=2012-08-17}}</ref>

Recentment, també hi ha hagut un enfocament particular cap a l'ús de [[combustibles renovables]] per fer funcionar vehicles militars. A diferència dels combustibles fòssils, els combustibles renovables es poden produir en qualsevol país, cosa que és un avantatge estratègic. L'exèrcit dels EUA ja s'ha compromès a que el 50% del seu consum d'energia provingui de fonts alternatives.<ref>{{cite ref-web|authorautor=Craig Hooper |url=http://nextnavy.com/air-force-cedes-the-green-lead-and-the-lede-to-navy/ |titletítol=Ray Mabus greening the military |publishereditor=Nextnavy.com |datedata= |accessdateconsulta=22 de maig de 2012}} (en anglès)</ref>

Una de les publicacions de tema militar més antigues és [[L'art de la guerra]] del [[filòsof]] xinès [[Sunzi]].<ref>{{cite ref-web|url=http://www.mypivots.com/articles/booktext.aspx?bookname=The%20Art%20of%20War |titletítol=''The Art of War'' |publishereditor=Mypivots.com |datedata=11/6/2011 |accessdate1 d'agost de 2011}} (en anglès)</ref> Escrit al [[segle VI aC]], el llibre de 13 capítols està pensat com a instrucció militar i no com a [[teoria militar]], però ha tingut una enorme influència en la doctrina militar de l'Àsia, i des de finals del segle XIX, en la [[planificació militar]] dels estats europeus i dels Estats Units. S'ha utilitzat per formular tàctiques de negoci, i fins i tot es pot aplicar en l'àmbit social i polític.

[[Fitxer:Macedonian battle formation-en.svg|thumb|Formació tàctica i de batalla [[Regne de Macedònia|macedònia]]<ref>{{cite ref-web|url=http://www.dean.usma.edu/history/ |titletítol=History Department |publishereditor=Dean.usma.edu |datedata= |accessdateconsulta=1 d'agost de 2011}}</ref>]]

Posteriorment això es va conèixer com a [[ciència militar]], i més tard adoptaria un acostament a la conducció de les operacions militars seguint el [[mètode científic]], sota la influència del pensament de la [[Revolució Industrial]]. En el seu llibre ''[[De la guerra]]'' el [[general]] [[Prússia|prussià]] i gran expert en [[estratègia militar]] moderna [[Carl von Clausewitz]] definí l'estratègia militar com a «l'ús de les batalles per guanyar el final de la guerra».<ref>{{cite book ref-llibre|lastcognom=MacHenry |firstnom=Robert |authorlinkenllaçautor= |coauthorscoautors= |editor= |others= |titletítol=The New Encyclopaedia Britannica |origdate= |origyearany original= |origmonth= |url= |accessdateconsulta= |editionedició= |series= |datedata= |yearany=1993 |monthmes= |publishereditorial=Encyclopaedia Britannica, Incorporated |locationlloc= |languagellengua= |isbn= |oclc= |doi= |id= |pagepàgina=305 |chaptercapítol= |chapterurl= |quotecitació= }}</ref> Segons Clausewitz <blockquote>

l'estratègia constitueix el pla de la guerra, i per això es vincula a la sèrie d'actes que han de conduir a la decisió final, és a dir, fa els plans per a les campanyes separades i regula els combats que s'han de lliurar a cadascuna.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.gutenberg.org/files/1946/1946-h/1946-h.htm#2H_4_0023 |titletítol=''On War'' by General Carl von Clausewitz |accessdateconsulta=2007-05-31 |workobra=gutenberg.org }}</ref>

El '''[[militarisme]]''' és una [[ideologia]] segons la qual la força militar és la font de tota la seguretat. En la seva forma més lleu es postula, sovint, amb arguments molt variats, per tal de justificar la preparació militar d'una societat, tots ells tendeixen a assumir que la «pau mitjançant la força» és la millor o única forma d'aconseguir-la. La línia mestra de la seva política es pot resumir amb l'[[aforisme]] [[llatí]] «''Si vis pacem, para bellum''» («si vols pau, preparat per a la guerra»).<ref name="Llatí">{{cite ref-web | title títol= FACTA NON VERBA: “Saber llatí”! | url = http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/01/30/facta-non-verba-saber-llati/}}</ref>