Maraix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es segur que > és segur que |
m Corregit: a les rodalies de > a la rodalia de |
||
Línia 81:
El [[1097]] fou ocupada per [[Godofreu de Bouillon]] que hi va instal·lar un bisbe i fou coneguda com a Marase. El [[1110]] [[Bohemond I d'Antioquia]] que feia una expedició contra [[Malatya]], fou fet presoner a Gafina, a la regió (''Amk'') de Maraix, per l'emir Gumuixtegin ben Danixmand. Poc temps després ([[1101]]) l'emperador [[Aleix I Comnè]] va enviar el general Butumites contra Maraix; el general la va ocupar. Va refer les fortificacions i va deixar el comandament a Monastras. El comandament de la ciutat de Maraix fou confiat a l'armeni Thathul que s'havia distingit en la lluita contra Bohemond per la possessió de la ciutat. El [[1104]] la va abandonar i la va lliurar a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenai]], senyor de Terbessel ([[Tell Bashir]]). Probablement la filla de Thathul es va casar amb Balduí, germà de Godofreu, però el [[1105]] ja estava en mans de Tancred d'Antioquia, i li fou reconeguda per tractat el [[1108]]. El governador-feudatari de la ciutat fou un armeni de nom Basil (Kogh Vasil = Basil el cap) i al morir el [[1114]] la seva vídua va fer submissió a [[Ak Sunkur al-Bursuki]] de [[Mossul]].
El [[27 de novembre]] del [[1114]] la ciutat fou devastada per un terratrèmol, i poc després el rei [[Balduí I de Jerusalem]] va crear un feu que abraçava Maraix, [[Kaysum]] i Raban i el va donar a un monjo de nom Godfroi, el qual va morir el [[1124]] mentre participava en el setge de [[Menbidj]] junt amb Joscelí de Courtenay ara comte d'Edessa. El feu va tenir altres posseïdors. El [[1136]] o [[1137]] el [[danishmendita]] Muhammad ben Amir Ghazi va devastar la regió de Maraix i la de Kaysum. El [[1138]] va arribar a
El 546 de l'hègira ([[1151]]-[[1152]]) l'[[aiubita]] [[Nur al-Din]] d'[[Alep]] que havia capturat a Joscelí d'Edessa, es va apoderar de Maraix i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, [[Aintab]]. [[Duluk]], Kurus, etc.). La regió fou llavors dividida: el sultà Masud va rebre Maraix, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'[[ortúkida]] Kara Arslan de [[Hisn Ziyad]] va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El [[1155]] Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Maraix, va atacar un poble armeni, i els armenis, sota el comandament d'Esteve, germà del príncep Thoros, van atacar Maraix i la van incendiar ([[1156]]) i se'n van emportar la població aprofitant l'absència del sultà i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Maraix, Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]] va atacar altra vegada Maraix i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljúcida estava en campanya contra el danishmèndida Dhul Nun ([[14 de juny]] de [[1173]]), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat [[Mleh]] de l'Armènia Menor. El senyor de Maraix (no és segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i [[al-Malik al-Zahir]] va aixecar un exèrcit contra ell vers [[1195]] o [[1196]] però el senyor de Maraix va implorar pietat i va reconèixer la sobirania aiubita. D'altra banda el [[1185]] l'armeni Rupen III va fer presoner [[Bohemond III d'Antioquia]] i el va obligar a cedir la regió de Djayhan a Kastun (dins el districte de Maraix).
| |||