Període romà a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 59:
En el sistema republicà ancestral, els [[legionari]]s eren els petits propietaris de terres. Al necessitar-se més camperols-soldats per les necessiats de la república, si desapareixien els camperols lliures, l'existència mateixa de l'exèrcit perilla, i això fou solucionat per les reformes de [[Gai Mari]], que creà un exèrcit professional a finals del segle II aC i assignà terres als veterans.
L'[[exèrcit romà]] s'alimentava només amb els productes agrícoles locals (el [[blat]] iber), i d'aquí el gran nombre de camps de sitges datats en aquesta època. A Roma li interessava tenir controlada la nostra zona, car oferia una gran rendibilitat pel que fa als productes del [[Camp (agricultura)|camp]] i era la població autòctona la que explotava aquest territori, controlat per fortificacions. A més, la major part del territori fou declarat ''ager publicus'', és a dir, administrat directament per la República romana.
Es calcula que entre [[197 aC]] i [[169 aC]] s'incrementà notablement la presència militar a Hispània, establint-se quatre legions el [[187 aC]] i el [[168 aC]]<ref>{{Institut d'Estudis Catalans|Afzelius|1944}}</ref> amb 251.400 soldats, entre ells 85.500 [[ciutadania romana|ciutadans]] i 165.850 aliats.
Línia 67:
El [[197 aC]] va esclatar una [[Revolta de 197 aC|gran revolta]] a tota l'àrea conquerida. En marxar [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Escipió l'Africà]] després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat van considerar que només els unia una relació personal amb el seu ''rex'' Escipió. Una altra teoria defensa que la [[revolta]] va ser originada potser per la imposició d'un tribut regular anual.
La República va enviar [[Gai Semproni Tudità (cònsol)|Gai Semproni Tudità]] i [[Marc Helvi Blasió]], però fins al [[195]] la rebel·lió no fou sufocada per [[Marc Porci Cató Censorí]],<ref>Appià, ''Ibèria'', 39</ref> que desembarcà a [[Emporion]] amb dues legions, 8.000 italians i 800 genets, i es dirigí cap a [[Tarraco]]. Després de l'exemplaritzant victòria a la [[batalla d'Emporion]],<ref>{{
===Organització del territori===
Els [[ciutadania romana|ciutadans]] romans en terra estrangera s'organitzeren en ''conuentus ciuium romanorum''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kornemann |nom=Ernst |títol=De Civibus romanis in provinciis imperii consistentibus |llengua=llatí |edició=
El procés de jerarquització entre assentaments grans i petits va ser afavorit per Roma a fi d'implementar el seu model territorial. Uns es veuran afavorits per la presència romana i altres desapareixeran. Els assentaments indígenes que es veieren afavorits per la presència romana adoptaren els nous patrons constructius romans. Els excedents agrícoles dels nous jaciments que apareixen o que es desenvolupen serviran per fer front als pagaments en espècies que exigia el manteniment de les tropes romanes mitjançant [[camps de sitges]].
La [[via romana]] més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'[[Iluro]] i el d'[[Ausa]], construïda entre el 120 i el [[110 aC]].<ref>{{
A mitjan segle II aC comencen a arribar monedes procedents de la seca de Roma, de les que al [[segle I aC]] es troben en abundància i la del nom del magistrat monetal, i la fi de l'ús de l'escriptura ibèrica a les monedes d'Hispània se situa cap al [[44 aC]],<ref>{{Institut d'Estudis Catalans|Villaronga|1979|p=94}}
Després de la [[Setge de Numància|conquesta de Numància]] el [[133 aC]], la [[República romana]] decidí reestructurar el nord est de la península i integrar les comunitats indígenes. L'actual Catalunya estava inclosa a la [[Hispània Citerior]], governada per [[pretor]]s, amb el centre polític i administratiu a [[Tarraco]]. El procés s'accelerà encara més el [[121 aC]] després de la conquesta de la [[Gàl·lia Narbonesa]].
==El gran impuls romanitzador del segle I aC==
Entre finals del [[segle II aC]] i la primera meitat del [[segle I aC]] naixeren els primers nuclis de caràcter urbà de tipus itàlic a la costa, dels que tots els colons eren [[ciutadania romana|ciutadans romans]] procedents del centre d'Itàlia. El [[90 aC]], la [[Julia de civitate italis]] va atorgar els drets de ciutadà romà als que s'havien mantingut fidels a [[Roma]] en la [[Guerra Social]], i als qui se sotmetessin.<ref>{{
La forta presència romana en el nostre territori causada per les guerres civils de la primera meitat del segle I aC accelerà els canvis que havien començat al segle anterior. Durant el [[primer triumvirat]] ([[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]) les províncies hispàniques foren assignades a aquest últim, però molts pobles del nord est peninsular abraçaren la causa de [[Quint Sertori]], contrari a Pompeu, que el [[77 aC]] fou enviat a la Citerior i de seguida es va fer amb la costa entre els [[Pirineus]] i la desembocadura del [[Llobregat]]. [[Guerra de Sertori|Lluità contra Sertori]] fins que finalment, el [[72 aC]], aquest fou mort a [[Osca]]. Pompeu va concedir la ciutadania romana a molts indígenes afectes i va haver de fundar nuclis de població com [[Gerunda]] i [[Iluro]], a fi d'assentar-los, juntament amb els veterans que lluitaren al seu costat.
Línia 95:
La Tarraconense, controlada directament per l'[[Emperador romà|emperador]] tenia com a màxima autoritat a la província un [[Llegat romà|llegat de l'emperador]]. Al front de la hisenda hi havia aun procurador de rang [[Cavaller romà]]. Per mantenir l'ordre militar, en un principi a la ''Tarraconensis'' hi havia tres [[Legió romana|legions]] però el [[74]], en època de [[Vespasià]] només es mantenia la [[Legio VII Gemina]], que quedaria fins a la fi de l'Imperi.
La ''Tarraconensis'' estava dividida en set [[Convent jurídic|conventus]]<ref name=Plini>{{ref-llibre|enllaçautor=Plini el Vell|autor=Plini|títol=[[Naturalis Historiae]]}}</ref> creats a l'època d'[[August]] i vigents fins al [[288]] amb la [[Reformes de Dioclecià|reforma de Dioclecià]], eren demarcacions administratives per a l'administració de justícia, culte imperial i la recaptació fiscal, i possiblement eren districtes de cens, reclutament de tropes i realització d'obres públiques. El que aproximadement és ara Catalunya i el nord del país valencià era el ''Conventus Tarraconensis'' i el centre del [[País Valencià]], mentre el ''conventus Carthaginensis''<ref>{{
=== La societat en època de l'Alt Imperi ===
Línia 131:
* {{ref-llibre|enllaçautor=Appià|autor=Appià|títol=Ibèria}}
* {{ref-llibre|cognom=Afzelius |nom=Adam |títol=Die römische Kriegsmacht während der Auseinandersetzung mit den hellenistischen Grossmächt|llengua=alemany|col·lecció=Acta Jutlandica; 16.2 |lloc=Copenhague|editorial=Aarhus University Press|any= 1944|ref=IEC}}
* {{
* {{
* {{
* {{
*{{ref-llibre|cognom= Mayer|nom= Marc|capítol=Els romans a Catalunya|títol=Roma a Catalunya|editorial= Institut Català d'Estudis Mediterranis|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgines= p. 10-33|isbn= 978-84-393-2252-8}}
* {{
* {{
* {{ref-llibre|cognom=Ozcáriz|nom= Pablo|títol= Los conventus de la Hispania citerior|llengua=castellà|editorial=Dykinson, Universidad Rey Juan Carlos|lloc=Madrid|any=2006|isbn=978-84-9772-873-7|ref=IEC}}
* {{
* {{
| |||