Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry: diferència entre les revisions

El químic danès [[Johannes Nicolaus Brønsted]] i l'anglès [[Thomas Martin Lowry]] publicaren el [[1923]] de forma independent una teoria sobre el comportament dels [[àcids]] i de les [[base (química)|bases]] que superava la vigent en aquells anys, la [[teoria àcid-base d'Arrhenius]], ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol tipus de [[dissolvent]] mentre que la d'[[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] només podia emprar-se en dissolucions aquoses.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Brønsted |nom=J.N. |enllaçautor=Johannes Nicolaus Brønsted |article=Some Remarks on the Concept of Acids and Bases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Bronsted-Article.html |llengua=anglès, traducció de l'original en francès |publicació=Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas |lloc=Països Baixos |volum=42 |exemplar= |data=1923 |pàgines=718-728 }}

</ref><ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Lowry |nom=T.M |enllaçautor=Thomas Martin Lowry |article= |llengua= |consulta= |publicació=Chem. Ind. |lloc=Londres |volum=42 |exemplar=43 |data=1923 }} </ref> Segons aquesta nova teoria, ''un àcid és una substància que pot cedir protons, i una base és una substància que en pot acceptar''. Un [[àcid]] i una [[base (química)|base]] són ''conjugats'' quan estan relacionats per l'equació:

es desplaça lleugerament cap a l'esquerra, i l'[[àcid clorhídric]], en aquest cas, és un àcid dèbil.<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Díaz Peña |nom=M. |cognom2=Roig Muntaner |nom2=A. |enllaçautor2=Antoni Roig Muntaner |títol=Química física |llengua=castellà |edició=1ª1a ed.|editorial=Alhambra |lloc=Madrid |data= |any=1980 |pàgines=957-958 |isbn=84-205-0575-7 }}</ref>

La tendència a captar o perdre protons per part del dissolvent s'expressa indicant que tenen caràcter ''protofílic'' o ''protogènic'', que expressa la seva tendència com a acceptor de protons (caràcter de base) o com a donador de protons (caràcter d'àcid) respectivament. Molts [[dissolvent]]s poden captar o perdre protons i són anomenats ''anfipròtics'': [[aigua]], [[amoníac]], etc. Existeixen també els que no mostren cap tendència a captar-los o cedir-los i són designats com ''apròtics'' com, per exemple, el [[ciclohexà]] o el [[benzè]].<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Rodríguez |nom=J.A. |coautors=Ruíz, J.J. i Urieta, J.S. |títol=Termodinámica química |editorial=Síntesis |lloc=Madrid |llengua=castellà |data=setembre 2000 |pàgines=305 |isbn=84-7738-581-5}}</ref> Alguns dissolvents són només ''protofílics,'' com l'[[dietilèter|èter etílic]], o només ''protogènics'', com el [[fluorur d'hidrogen]], HF, i en les seves dissolucions només pot manifestar-se el caràcter àcid o el caràcter bàsic de la substància dissolta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=8a ed.|editorial=Marín |lloc=Barcelona |any=1979 |isbn=84-7102-997-9}}</ref>