Forn d'inducció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
mCap resum de modificació |
||
Línia 7:
El rang de freqüències d'operació va des de la freqüència de xarxa (50 o 60 [[Hertz|Hz]]) fins als 10 kHz, en funció del metall que es vol fondre, la capacitat del forn i la velocitat de fosa desitjada -normalment un forn de freqüència elevada (més de 3 kHz) és més ràpid, sent utilitzats generalment en la fosa d'[[acer]], atès que l'elevada freqüència disminueix la turbulència i evita l'oxidació. Freqüències menors generen més turbulències en el metall, reduint la potència que pot aplicar-se al metall fos.
En l'actualitat els forns de freqüència de línia (50 o 60 Hz, segons el país) han quedat en desús, ja que són poc eficaços energèticament i a més tenien un alt cost de manteniment, atès que contenen una gran quantitat d'elements electromecànics. En les últimes dècades (aproximadament des de finals de la dècada de 1970) s'han incorporat equips d'estat sòlid, conformats en la seva etapa de potència amb components com ara [[tiristor]]s ([[díode]]s SCR) i transistors de potència tipus [[Transistor bipolar de porta aïllada|IGBT]], de manera que el rendiment i l'eficiència d'aquests equips ha augmentat considerablement.
Un forn per una tona preescalfat pot fondre una càrrega freda en menys d'una hora. A la pràctica es considera que calen 600 kW per fondre una tona de ferro en una hora.
| |||