Revisió del 11:19, 9 jul 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.791 edits m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Iohannes Scotus Eriugena ← Edició anterior		Revisió del 13:51, 16 ago 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: trascendir Edició següent →
Línia 28: Escot Eriúgena defineix explícitament què significa '''no-ésser'''. D'aquesta manera, imposa criteris per parlar amb propietat de les formulacions teològiques negatives, sense caure en la indefinició del ''no-res'' de [[Parmènides]]. Els cinc àmbits de no-ésser són: * La realitat divina ([[Déu]]), ja que ~~trascendeix~~transcendeix totes les criatures i les essències, i només es pot conèixer a partir dels seus accidents i fenòmens; es tracta d'una realitat a què l'home no hi té accés. Déu no pot ser en la mateixa manera en què l'home és, ja que resultaria una ofensa. * El que s'afirma de l'ordre inferior i es nega del superior, i viceversa. Representa l'essència de cada ésser, i està vinculada a les característiques pròpies de l'ésser mitjançant una jerarquia. Per exemple: un tinent no és capità, una aranya no és un mamífer. * Les coses que s'escapen als nostres sentits perquè resten ocultes en la naturalesa; allò que encara no és però serà, és una possibilitat, una potència vital. Aquest àmbit està basat en la teoria de les ''rationes seminales'' d'[[Agustí d'Hipona]].

Joan Escot Eriúgena: diferència entre les revisions