Obre el menú principal

Canvis

5.068 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
[[File:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]]
El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada amb [[la Rambla]]. Fou feta construir el [[1774]] pel marquès de [[Moja]] i la seva esposa Maria Lluïsa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de|Rambla ladels ciutatEstudis de [[Barcelona]].<ref L'arquitectename="Carta">{{Carta encarregat del projecte fou [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopalArqueològica de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el [[1784]].|361}}</ref><ref name="pcCarta2">poblesdecatalunya.cat,{{Carta [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Fitxa del Palau Moja al web poblesArqueològica de Catalunya]Barcelona|531}}</ref>
 
== Història ==
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el [[Palau (arquitectura)|palau]] fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier [[Antonio López y López]], primer marquès de Comillas, que s'hi va instal·lar el [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allotjà [[Alfons XII d'Espanya]] en la seva visita a [[Barcelona]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Subirachs i Burgaya |nom=Judit |títol=L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme |url=http://books.google.es/books?id=ailqyrTOKCsC&pg=PA202&lpg=PA202&dq=1869+incendi+palau+reial&source=bl&ots=rkiTjl_5Oj&sig=4dAgMLm52iohYza4pzTAs1WIQpQ&hl=ca&sa=X&ei=DmAmUIjyHMXH0QXo1ICgCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1869%20incendi%20palau%20reial&f=false |editorial=Judit Subirachs i Burgaya |data=1994 |pàgines=p.202 |isbn=8478265775 }}</ref>
=== Pre-edifici ===
L’espai que ocupa el Palau Moja es troba, en època romana, fora de la [[Muralla de Barcelona|muralla]] de la ''Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino''. Fins el moment no s’han documentat restes de possibles ''villae'' de producció agrícola. Les primeres referències històriques les trobem durant el segle XIII, quan es planteja la construcció d’una nova muralla, que protegís els nous barris que havien nascut fora del nucli originari de la ciutat. És durant el 1260, sota regnat de [[Jaume I]], que es comença a construir l’esmentada muralla, el recorregut total va ser de 5.100 metres i tancava un àrea de gairebé 1,5 km2. Es van obrir un total de 8 portes perimetrals: la de Sant Daniel, la de Campderà, (futur portal nou), la de Jonqueres, la dels Orbs (després de l’Àngel), la de Santa Anna, també coneguda com del Ferro o dels Bergants, la de la Boqueria, la de Trentaclaus, o dels Ollers i la de la Portaferrissa, en aquesta porta es va fixar una barra de ferro que servia per contrastar una de les mesures longitudinals.<ref name=Carta />
 
=== Urbanització de La Rambla ===
Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marquès de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants il·lustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a8d6ba04877a8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD El Palau Moja, un palau de novel·la]</ref> Part dels seus jardins van ser usats per construir els [[magatzems SEPU]].<ref name="pc"/>
L’any 1772 es va urbanitzar la Rambla, els enginyers militars van fer una alineació rectilínia des de l’[[Església de Betlem|església de Betlem]] fins a les [[Drassanes de Barcelona|Drassanes]], evitant el traçat irregular de les muralles i es converteix en un passeig urbà vorejat de palaus i edificis representatius. Abans d’aquesta urbanització ja existien cases adossades a la muralla. En el plànol fet l’any 1772 per l’arquitecte [[Francesc Renart i Closes]] es veu l’estat d’indefinició
urbanística on no se sap si es tracta d’un glacis o un carrer.<ref name=Carta />
 
=== Construcció ===
El Palau que edificà en [[Josep de Copons]], marqués de Moja i la seva esposa, M. Lluïsa Descatllar, es construí sobre la torre i muralla de la Portaferrissa. Va ser edificat per l’arquitecte [[Josep Mas i Dordal]], que també va edificar l’església de la Mercè, [[Sant Vicenç de Sarrià]] i el [[palau episcopal de Barcelona]]. Les obres es van iniciar l’any 1774, i va ser inaugurat deu anys després amb motiu de la festa de compromís de la filla gran dels marquesos de Moja.
 
[[Josepa de Sarriera i de Copons]], últim membre dels Moja i Cartellà, va morir l’any 1865 sense deixar descendència. El palau va ser llogat al ''[[Fomento Nacional del Trabajo]]'', des del palau es va fer la campanya a favor del proteccionisme de l’any 1869.<ref name=Carta /><ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Fitxa del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref>
 
=== Antonio López ===
EnL’any morir1870, sense[[Antonio descendènciaLópez Josepay deLópez]], Sarrieranascut a [[Comillas]], [[Cantabria]], va fer una gran fortuna a Cuba i va comprar el Palau Moja de CoponsBarcelona, l'anycinc 1865anys més tard, el [[Palau1875 (arquitectura)|palau]]va foupassar comprata pelser comerciantla d'esclausse va residència personal, fent obres importants de reformes i navilierdecoració. [[AntonioL’antiga Lópezresidència ynoble López]],va primerpassar marquèsa ser una residència de Comillas,nou queric. En s'hi1878 va instal·larser elnomenat [[1875]],<refMarqués de Comillas passant a ser name="pc"/>noble i aquellsenador. anyL’entrada s'hide allotjàla [[Alfonsfamília XIIComillas-Güell d'Espanya]]al Palau de les Rambles, es va traduir en laun sevacanvi visitaornamental abarroc per noves tendències franceses que proposaven tornar al [[Barcelonaclassicisme]] i recuperar la sobrietat de línies a la planta noble, fent-se els salons rosa, blau i verd.<ref>{{ref-llibre|cognom=Subirachs i Burgaya |nom=Judit |títol=L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme |url=http://books.google.es/books?id=ailqyrTOKCsC&pg=PA202&lpg=PA202&dq=1869+incendi+palau+reial&source=bl&ots=rkiTjl_5Oj&sig=4dAgMLm52iohYza4pzTAs1WIQpQ&hl=ca&sa=X&ei=DmAmUIjyHMXH0QXo1ICgCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1869%20incendi%20palau%20reial&f=false |editorial=Judit Subirachs i Burgaya |data=1994 |pàgines=p.202 |isbn=8478265775 }}</ref>
 
AlEl Palaumarqués tambéde hiComillas estava molt vinculat a la monarquia, i especialment a Alfons XII, que, després de la Restauració, fins i tot va residirdormir al saló blau de la mansió. L’any 1891, el poetamarqués de Comillas va instal·lar en el segon pis del Palau les oficines de la ‘[[JacintCompañía VerdaguerTrasatlántica]]’ de la que era fundador i president,<ref name="pc"/>tenint protegitl’exclusiva delde la ruta entre Espanya i [[Les Antilles]]. El marquès va ser mecenes i protector de [[Jacint Verdaguer]], el qual li dedicà [[L'Atlàntida (poema)|L’Atlàntid]]a. Mossèn Cinto va passar a residir a la segona planta del Palau Comillas entre els anys 1876 i capellà1891. deCelebrava missa per a la família a la capella annexa al saló principal. També hi han fet estada visitants il·lustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d343ef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a8d6ba04877a8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD El Palau Moja, un palau de novel·la]</ref> Part dels seus jardins van ser usats per construir els [[magatzems SEPU]].<ref name="pc"/>
 
El primer marquès de Comillas, va tenir quatre fills: Antonio, Claudio, MªLuisa i Isabel casada amb Eusebi Güell (comte de Güell). A partir d’aquest moment s’uneixen les famílies Comillas i Güell. Un cop mort el segon marqués de Comillas (Claudio), el seu cunyat, comte de Güell, mecenes de [[Gaudí]], va passar a residir al Palau. Però va ser el fill d’aquest, Juan Antonio Güell i López que va ser alcalde de Barcelona entre els anys 1930 i 1931, el que va fer col·locar uns porxos a la vorera de les
Rambles per facilitar l’accés dels vianants. Juan Antonio Güell i López, tercer marquès de Comillas i segon comte de Güell, va tenir dos fills, el més gran va tenir el títol de comte de Ruiseñada.El Palau passa a ser residència de tres nobleses, Marquès de Comillas, Comte de Güell i Comte de Ruiseñada.<ref name=Carta />
 
=== Guerra civil i postguerra ===
Durant la Guerra Civil Espanyola, el Palau passa a ser seu de la CNT. L’any 1940, poc després de finalitzar la guerra i mentre es restaura l’edifici de la Duana de Barcelona, les oficines, passen al segon pis del palau. Posteriorment van ser les oficines de la ‘Compañía Transatlántica’ (per segona vegada), fins el seu trasllat definitiu a la Plaça del Duc de Medinaceli. La segona planta de l’edifici es va convertir en la seu del [[Banco Atlántico]] ja que el marquès de Comillas va ser un dels seus fundadors. A la mort del tercer Marquès de Comillas l’any 1959, el Palau va entrar en decadència. L’any 1969 es va declarar [[monument]] d’interès històric i artístic i un any més tard va patir un greu incendi que el va afectar molt.
 
L’any 1981 la Generalitat de Catalunya va comprar l’edifici i va començar la seva restauració. En l’actualitat es la seu de la Direcció General de Patrimoni Cultural.<ref name=Carta />
 
=== Generalitat ===
Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi havia una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de desembre de 2010 s'anomenà Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenatge a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref> La sala tanca el 2013.
 
112.157

modificacions