Alàs i Cerc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 15:
| lon_g = 1 | lon_m = 30 | lon_s = 33
}}
'''Alàs i Cerc''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Urgell]], creat el [[1970]],
== Geografia==
{{capentcat||2007}}
{{entcat|[[Alàs (Alàs i Cerc)|Alàs]]|228}}
{{entcat|[[Artedó]]|29}}
{{entcat|[[La Bastida d'Hortons|Bastida d'Hortons, la]]|35}}
{{entcat|[[Cerc (Alàs i Cerc)|Cerc]]|41}}
{{entcat|[[el Ges (Alàs i Cerc)|Ges, el]]|12}}
{{entcat|[[Torres d'Alàs]]|19}}
{{entcat|[[Vilanova de Banat]]|32}}
{{fientcat}}
[[Fitxer:Entitats de població d'Alàs i Cerc.svg|
El municipi és
▲El municipi és situat a l'est del [[la Seu d'Urgell|cap comarcal]] a 4 kilòmetres d'aquesta, a la riba esquerra del [[Segre]]. Limita al nord amb [[Estamariu]], a l'est amb [[Arsèguel]] i [[Cava (Alt Urgell)]], al sud amb [[La Vansa i Fórnols]], a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb [[la Seu d'Urgell]]. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de [[La Seu d'Urgell|la Seu]] i que és situat als primers contraforts de la [[Serra del Cadí]].
El [[Segre]] li fa de límit natural pel nord; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a l'antic terme de [[Castell de Torres|Torres]], incorporat des de mitjan segle XIX al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la [[serra del Cadí]], que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2.391 m).
Linha 36 ⟶ 34:
Les terres d'Alàs i Cerc s'estenen al peu de la [[serra del Cadí]] i els seus contraforts septentrionals; bona part del sud del municipi és integrat al [[Parc Natural del Cadí-Moixeró]].
▲[[Fitxer:Entitats de població d'Alàs i Cerc.svg|center|thumb|400px|Entitats de població d'Alàs i Cerc]]
{{DemogCat| 1497=29| 1515=40| 1553=50| 1717=564| 1787=681| 1857=1.326| 1877=1.212| 1887=1.076| 1900=1.014| 1910=986| 1920=1.073| 1930=1.021| 1940=876| 1950=781| 1960=762| 1970=588| 1981=461| 1990=431| 1992=399| 1994=391| 1996=409| 1998=410| 2000=400| 2002=405| 2004=403| 2006=404}}▼
El primer cens és del 1970, després de la fusió dels antics municipis d'Alàs i de Cerc.▼
== Història ==
Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga ([[segle IX]]) apareix com a Cerco que prové del [[llatí]] ''Quercu'' que significa [[alzina]] o [[roure]].
Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagració de la [[catedral d'Urgell]], on apareix en la forma ''Alasso'' ([[segle IX]]). Una altra citació antiga és la del [[878]], any que s'efectuà una permuta de terres "''subtus villa Elasso''".
Les altres mencions d'Alàs documentades al [[segle X]] en parlen sempre com a vila. L'any [[979]], els marmessors del vescomte d'Osona [[Guadall]] (que era germà del bisbe [[Guisad]] d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'[[alou]] que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el [[988]] al bisbe i als canonges de la Seu pel comte [[Borrell II]]. També el bisbe
Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels [[Vescomtat de Castellbò|vescomtes de Castellbò]], dins el quarter de [[Castellciutat]], però pel pariatge del [[1278]] permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del [[segle XVIII]]). Els llocs de [[Banat (Alàs i Cerc)|Banat]] i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.
Línia 50:
L'economia del municipi s'ha basat sempre en l'agricultura i la ramaderia, en el sector primari. La majoria de les cases del poble portaven llet a la Cooperativa del Cadí. Alàs també havia estat reconegut per la qualitat de les seves pomes, tots els camps regadius del poble estaven plantats de pomers i els secans de peres(que resisteixen millor la secada).
Així doncs, Alàs havia estat un productor de pomes molt potent a nivell nacional, fins al punt que Cal Ritort d'Alàs, propietat de la familia Comes, la casa que més fruita havia collit de l'Alt Urgell, havia arribat a vendre més de 100.000 quilos de poma golden, 20.000 de Royal Gala i a més, 15.000 quilos de pera blanquilla i 5.000 de pera arcolina.{{CN}} Amb el temps, aquestes activitats han anat perdent protagonisme i l'
== Cultura ==
=== Festes majors ===
* [[Alàs (Alàs i Cerc)|Alàs]]: tercer diumenge de juliol
* [[Cerc (Alàs i Cerc)|Cerc]]: segon diumenge de juny
* [[Artedó]]: primer diumenge d'octubre
* [[Torres d'Alàs|Torres]]: tercer diumenge de setembre
Línia 64:
* [[Segars]]: diumenge després de Pasqua
* [[Sant Antoni del Tossal|El Tossal]]: dia de Sant Antoni (13 de juny)
▲== Demografia ==
▲{{DemogCat| 1497=29| 1515=40| 1553=50| 1717=564| 1787=681| 1857=1.326| 1877=1.212| 1887=1.076| 1900=1.014| 1910=986| 1920=1.073| 1930=1.021| 1940=876| 1950=781| 1960=762| 1970=588| 1981=461| 1990=431| 1992=399| 1994=391| 1996=409| 1998=410| 2000=400| 2002=405| 2004=403| 2006=404}}
▲El primer cens és del 1970, després de la fusió dels antics municipis d'Alàs i de Cerc.
==Llista d'alcaldes==
Linha 82 ⟶ 78:
* [[Serra de Marigues]].
== Referències
{{Referències|2}}
== Enllaços externs ==
| |||