Francisco Javier García Ruiz: diferència entre les revisions

'''Francisco Javier García Ruiz''', més conegut com a '''Salillas''' ([[Alagó]], [[7 de gener]] de [[1966]]), ésfou un ex-futbolistaexfutbolista i entrenador [[Aragó|aragonésaragonès]], que jugava de davanter. Caracteritzat per la seva petita estatura, fortaleçafortalesa física, oportunisme i fort caràcter, va presentar bons registres golejadors allà on va tindre continuïtat. Salillas va ser un rodamonrodamón del futbol espanyol i aragonésaragonès en particular, amb una carrera extraordinàriament prolongada defensant un gran nombre d'equips des de la Primera divisióDivisió fins a les categories regionals.

Després de passar per diversos equips menors d'Aragó, com el CD Alagón de la seua ciutat natal, el Calasanz, l'Illueca, el Teruel o el BinefarBinéfar, a la 87/temporada 1987-88 recala en el Deportivo Aragón, filial del [[Real Saragossa]].

A l'any següent debuta amb el primer equip, quallant una bona temporada amb 2 gols en 22 partits, que va millorar a la 89/1989-90 amb 31 encontres i 4 gols. Però, no va tindre continuïtat i va caure a la suplència. Deixa Saragossa i a la 91/1991-92 fitxa pel [[Celta de Vigo]], on romandria tres campanyes, sense poder fer-se amb la titularitat en cap d'elles. Malgrat això, amb l'equip gallec torna a Primera Divisió i va ser titular a la [[Copa del Rei de futbol 1993-94|Copa de 1994]], la qual va perdre precisament front al seu anterior equip.

Aquell estiu fitxa per la [[UE Lleida]], que acabava de baixar a Segona Divisió. Amb els catalans, el potencial ofensiu de Salillas es va disparar. A la 94/1994-95 s'apunta 18 dianes, i a la següent, altres 10. A la 96/1996-97 marxa al [[Vila-real CF]]. Al club groguet segueix la seua bona ratxa, especialment a la 97/1997-98, amb 18 gols decisius per afrontar el playoffplay-off d'ascens a la màxima categoria.

De nou a Primera, aquesta vegada amb els valencians, Salillas va deixar de comptar i tot just va aparèixer en quinze minuts repartits entre dos encontres. Eixa mateixa campanya deixa el Vila-real i marxa al [[Llevant UE]], a qui ajuda a pujar a Segona Divisió. A l'any següent, es proclama màxim golejador de la categoria d'argent amb 20 gols, seguits d'altres 17 a la temporada 00/2000-01.

Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de [[2001]] va fitxar pel [[CD Castellón|Castelló]], que jugava a la [[Segona divisió B|Segona Divisió B]]. Després d'unes dures negociacions, els Orellutsorelluts van pagar 20 milions de [[pessetes|ptes.]] (poc més de 120.000 [[€]]), en el que suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comtavacomptava amb altres jugadors amb un pas per la Primera divisióDivisió, com ara [[Daniel Bouzas Pan|Dani Bouzas]], [[Julián Palacios San Millán|Palacios]], [[Ángel Luis Camacho Bautista]] o [[Francisco Javier Sanchis Pascual|Javi Sanchis]]. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a [[Tercera divisió|Tercera Divisió]] va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota de losles ordres de [[José Luis Oltra]], Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El [[28 de febrer]] de [[2003]] al [[Camp d'Esports de Lleida]] el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la Segona B, fins llavors en mans de la [[UD Salamanca]] amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tindre temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. PresisamentPrecisament la tarjetatargeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al [[Ciudad de Murcia]] va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies.

A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de Segona B. Primer de nou l'Alagón, de Tercera divisióDivisió, el [[2005]] al Figueruelas, on va ascendir de Regional Preferent a Tercera, i dos anys després al Remolinos CD, de Primera Regional.

Salillas començà la seva carrera com a entrenador en les escoles de futbol base del seu Alagón natal durant els anys que va tornar a jugar allà. La seva primera experiència en categoria absoluta va ser, durant la temporada 2007/-08, amb el Remolinos CD, el seu darrer club, on va fer les funcions d'entrenador-jugador. La temporada següent va agafar el Pedrola al gener, protagonitzant una espectacular remuntada fins a arribar al primer lloc.

* 1 [[Trofeu Pichichi]] de [[Segona divisió|Segona Divisió]]: amb el [[Levante UD]].

* 1 cop finalista de la [[Copa del Rei de futbol|Copa del Rei]]: [[Copa del Rei de futbol 1993-94|1993/-94]], amb el [[Celta de Vigo]].

* 1 Campionat de [[Segona divisió|Segona Divisió]]: [[Segona divisió A espanyola 1991/92|1991/-92]], amb el [[Celta de Vigo]].

* 2 ascensos a [[Primera divisió|Primera Divisió]]: [[Segona divisió A espanyola 1991/92|1991/-92]], amb el [[Celta de Vigo]], i [[Segona divisió A espanyola 1997/98|1997/-98]], amb el [[Vila-real CF]].

* 1 Campionat de [[Segona divisió B|Segona Divisió B]] Grup III: [[Temporada 2002-2003 de la Segona divisió B espanyola de futbol|2002/-03]]- amb el [[CD Castellón]].

* 1 [[Trofeu Basilio]] (màxim golejador del CD Castellón): [[Club Deportivo Castellón 2001/02|temporada 2001/-02]].