Aqüeducte de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
trec {{millorar text|data=abril de 2013}} perquè no hi veig cap defecte d'aquest tipus del que calgui advertir al lector {{cal coor bcn|type=landmark}} |
||
Línia 1:
[[File:Peixos095-10.jpg|thumb |Vista de dos dels pilars de l'aqüeducte romà. Plaça del Vuit de Març, 2010]]
L''''aqüeducte de [[Barcelona]]''', anomenat del [[Besòs]] o de [[Montcada i Reixac|Montcada]], era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana. La seva construcció es pot ubicar al llarg del segle I dC, moment força contemporani a la fundació de la colònia. És difícil assenyalar amb seguretat quan deixa de funcionar, tot i que al segle IV, quan es construeix el nou recinte emmurallat de la [[colònia]], els aqüeductes continuen funcionant, així com la distribució interna de l'aigua.
Sembla que cap al segle IV hi ha una transformació urbana important a [[Barcino]], es construeixen o remodelen noves domus d'elits urbanes, i la majoria disposen del seu conjunt termal, la qual cosa ens porta a pensar que hi hauria un cabdal regular d'aigua a la ciutat. En el mateix sentit, cal destacar al llarg de l'antiguitat tardana la construcció de la piscina baptismal i d'un conjunt termal en relació al conjunt episcopal.
Linha 12 ⟶ 11:
==Recorregut==
La dada documental que fa referència a la zona més propera de l'inici del recorregut de l'aqüeducte ens porta a l'àrea del turó de Sant Joan, concretament al torrent de Tapioles, on un document datat el 987 pertanyent al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (foli 344, doc. 981) anomena “''ipsa Aquaria antiqua vel in via''”. Aquesta via, juntament amb la que ressegueix el traçat de l'aqüeducte, es pot identificar amb la ''strada francigena'' o via Francisca que, en aquest tram pot identificar-se amb el ramal de la [[via Augusta]] que uneix el Vallès amb el pla de Barcelona pel coll de Finestrelles. L'única evidència arqueològica que podria correspondre a un primer tram del traçat de l'aqüeducte romà és la documentada a la intervenció al carrer Coronel Monasterio 6-16 on es va localitzar una canalització d'''[[opus signinum]]'' que cobria una distància de 90 m.<ref>Memòria de la intervenció arqueològica al C/ Coronel Monasterio 6-16: data intervenció: març-agost 2004 / Giner Iranzo, Daniel. - Còdex, 2004 </ref>
Pel que fa a la documentació escrita i historiogràfica que ens permet reconstruir part del recorregut de la conducció, cal destacar que, tant Carbonell com Pujades indiquen l'existència de restes entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta. Pujades, així mateix, documenta un altre tram d'aqüeducte a prop del Molí del Clot. Un altre document referent a l'aqüeducte recull la presència d'arcs antics a les proximitats del Coll de la Celada, dada que coincideix amb la situació del punt anterior, és a dir, a la divisió entre el camí d'Horta i el de Sant Adrià. Aquest escrit, però, aporta una dada d'interès: relaciona la situació de les restes de l'aqüeducte amb el traçat de l'anomenada via Francisca, que correspondria, en aquest punt, a l'antiga via Augusta tal com la documenta Palet. Bosarte a finals del segle XVIII encara constata l'existència de restes de l'aqüeducte en aquesta àrea.
Linha 29 ⟶ 28:
Aquestes concrecions, conegudes com a pedritja, eren causa de constant reparació de les canonades que portaven aigua de [[Collserola]] segons la documentació d'època medieval i moderna i, per tant, resulta impossible que si alguna de les canals de [[Casa de l'Ardiaca]] hagués portat aigua de [[Collserola]] es trobés lliure d'aquestes.
Aquesta bifurcació de l'aqüeducte no és un cas únic. Bifurcacions d'aquest tipus han estat també documentades, per exemple, a l'aqüeducte de Forum Juli a [[Fréjus]], on hi ha dues línies d'arcades paral·leles al tram d'Escoffier. I un altre exemple es pot trobar a l'aqüeducte d'Arles, que presenta una desviació per tal de fer funcionar una sèrie de molins a l'ager de la ciutat.
Un tret característic del sistema hidràulic de les ciutats romanes és que l'aqüeducte finalitzava a les proximitats de la ciutat en un dipòsit que servia de decantador i airejador de l'aigua, anomenant contectis piscines, del qual podien sortir diverses canalitzacions que anaven a un o més dipòsits de derivació, castellum divisorium. Això ens porta a apuntar que, malgrat no haver-se localitzat, l'aqüeducte arribés, passat el carrer Capellans, a un dipòsit o piscina de decantació, per tal que l'aigua eliminés les impureses, a partir d'aquest dipòsit sortien dues canalitzacions sobre arcades, per tal de conservar el pendent per entrar l'aigua a la ciutat. Els dipòsits normalment eren elevats, com les actuals torres d'aigua de la xarxa medieval i moderna de Barcelona.
Linha 49 ⟶ 48:
* [[Rec Comtal]]
{{cal coor bcn|type=landmark}}
{{ORDENA:Aqueducte De Barcelona}}
[[Categoria:Bàrcino]]
| |||