Revisió del 23:27, 13 jul 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.897 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 09:26, 25 ago 2014 modifica desfés Pallares (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 112.852 edits m neteja, replaced: * 1930: → * 1930:, * 1931: → * 1931:, * 1933: → * 1933:, * 1934: → * 1934: AWB Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Jean Vigo.jpg\|thumb\|250px\|Una fotografia de '''Jean Vigo''']] '''Jean Vigo''' ([[París]], [[26 d'abril]] de [[1905]] - París, [[5 d'octubre]] de [[1934]]) va ser un director de cinema francès. Se'l coneix sobretot per dues pel·lícules que van tenir una gran influència en el desenvolupament posterior del cinema francès: ''[[Zero en conducta]]'' (1933) i ''[[L'Atalante]]'' (1934). Era fill del militant [[anarquista]] [[català]] Eugène-Bonaventure de Vigo, conegut pel sobrenom de ''[[Miguel Almereyda]]'' ([[anagrama]] de "i a la merde"), director del periòdic ''Li Bonnet Rouge''. Son pare va ser arrestat i tancat en la presó de Fresnes, on, en 1917, va ser trobat mort, estrangulat amb els cordons dels seus pròpies sabates. A causa de la reputació de son pare, Jean va haver d'adoptar un nom supòsit, Jean Sals. Entre [[1918]] i [[1922]] va ser alumne en un internat de Millau, experiència en què es va basar per a rodar la seua pel·lícula ''Zero en conducta''. La seua primera pel·lícula, el migmetratge mut ''[[À propos de Nice]]'' ([[1930]]), és una espècie d'[[assaig]] fílmic de to satíric que explora les desigualtats socials de la [[Niça]] dels [[anys 1920\|años 20]], llançant una feroç diatriba contra els [[estiuejants]] burgesos. En el film va col·laborar amb ell el director de fotografia rus [[Boris Kaufman]] (germà del director [[Dziga Vertov]]), qui intervindria després en totes les obres de Vigo. En 1930, Vigo crea a Niça un cineclub anomenat "Els Amis du Cinéma", on programa, entre moltes altres, pel·lícules soviètiques. El seu següent film, d'encàrrec, va ser ''Taris'' (1931), un documental sobre el campió de natació Jean Taris, destacable sobretot per les preses submarines. ''Zero en conducta'' (''Zéro de conduite'') és una obra molt més personal. Rodat amb baix pressupost, és un migmetratge de 45 minuts que narra la insurrecció dels estudiants d'un internat contra els seus estrictes professors. Gran part de l'argument de ''Zero en conducta'' es basa en els records de Vigo, que va passar gran part de la seua infància en internats. El film és un cant a l'anarquisme infantil, i va tindre una gran influència sobre l'''opera prima'' de [[François Truffaut\|Truffaut]], ''[[Els quatre-cents colps]]'', una de les pel·lícules clau de la ''[[nouvelle vague]]''. Considerada antipatriòtica, la pel·lícula va estar prohibida a França fins a [[1945]]. L'any següent, en col·laboració amb Borís Kaufman, va produir la seua obra mestra, ''l'Atalante'' ([[1934]]). En la pel·lícula es compta la història d'amor entre un jove mariner sense objectius i la seua jove esposa. L'acció transcorre en un xicotet vaixell de càrrega, on la parella novençana es veu obligada a conviure amb un vell pilot, interpretat per Michel Simon. Jean Vigo va morir a París de [[tuberculosi]], i va ser soterrat en el cementeri de Bagneux, en la capital francesa. Línia 20: == Filmografia == * [[1930]]: ''[[À propos de Nice]]'' * [[1931]]: ''Taris, roi de l'eau'' * [[1933]]: ''[[Zero en conducta]]'' (''Zéro de conduite'') * [[1934]]: ''[[L'Atalante]]'' == Enllaços externs == *[http://documental.kinoki.org/jeanvigo.htm Biografia de Jean Vigo i pel·lícules] {{Autoritat}} {{ORDENA:Vigo, Jean}} [[Categoria:Directors de cinema parisencs]]

Jean Vigo: diferència entre les revisions