Trombó: diferència entre les revisions

El ''trombó contrabaix'' és probablement la variant més extrema, afinat en Si bemoll, una [[Octava (música)|octava]] més baix que el tenor i trombó baix. Hi ha diferents maneres de construir un trombó de doble longitud. Una manera eficaç bastant comúcomuna és ampliar la distància entre les posicions fins al doble. També el trobem afinat en Fa. Fou emprat per [[Richard Wagner]] a [[L'anell del nibelung]].

El ''trombó alt'' està afinat en Mi o Fa, i és més petit que el trombó tenor. Com que és més curt, les posicions són diferents aldel tenor i baix. El so és encara més brillant. el trombó alt és utilitzat principalment en orquestres simfòniques, encara que també té una història com a instrument solista. Compositors moderns han redescobert l'instrument comença a sorgir en composicions modernes.

El ''trombó soprano'' Està afinat en Si bemoll, però una octava amunt respecte a el tenor, i produeix una trompeta més brillant i més-com a senyal de que qualsevol altre trombó. Es pot en molts aspectes, es considera una "trompeta característica" i la boca és sovint com un broquet de trompeta. Soprantrombonen utilitzat en un conjunts de bronze i en poder. Hi ha unes quantes peces clàssiques escrites per l'instrument. La història del trombó soprano història és incerta, però probablement no és un instrument clàssic, més aviat un trombó disseny modern.