Èsquil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: etc.
Línia 34:
Èsquil gaudia realitzant trilogies lligades; els primers tres drames d'una seqüència de quatre dramatitzaven episodis consecutius del mateix mite i el drama satíric que seguia contenia una història relacionada amb aquests. En la presentació als concursos es representaven tres tragèdies a més d'un drama satíric (per trencar tensió). Rere la seva època, la trilogia lligada va romandre com a opció ocasional, mentre que moltíssimes posades en escena consistien en quatre drames independents.
 
''[[Els Perses]]'' (472 aC), ''[[Els set contra Tebes]]'' i ''Les suplicants'' són drames de dos actors, ja que va ser Èsquil qui va introduir el segon actor en escena, disminuint la intervenció dels cors i fent possible el diàleg i l'acció dramàtica. Els diàlegs principals són fonamentalment entre personatges i cor amb una gran varietat d'esquemes estructurals i un ritme d'acció més aviat lent. Aquest és un dels trets principals de l'arcaisme del teatre d'Èsquil. A ''[[L'Orestea]]'' (''[[Agamèmnon (obra)|Agamèmnon]]'', ''[[Les Coèfores]]'' i ''[[Les eumènides]]''), Èsquil disposa de Skene, d'Ekkylkema, de Mechane i d'un tercer actor, com veiem a l'escena de l'''Agamèmnon'' en què apareixen en un agó [[Agamèmnon]] i [[Clitemnestra]], sent-hi present, en silenci, [[Cassandra]].
 
L'interès central dels drames d'Èsquil es troba, principalment, en la situació i en el seu desenvolupament, més que en els personatges. El personatge que ha estat més treballat per l'autor és Clitemnestra en '''L'Orestea''. Els cors esquilis gairebé sempre gaudeixen d'una personalitat forta i peculiar, les seves paraules, juntament amb la música i la dansa, contribueixen a cridar l'atenció sobre els profunds temes del teatre d'Èsquil, determinant el to de tot el drama. Els cors esquilis tenen sovint una importància substancial sobre l'acció. Les [[Danaides]] i les [[Erínies]] són, de fet, les principals protagonistes dels seus drames.