Almeria: diferència entre les revisions

Al turó de l'Alcazaba es creu que hi va haver els primers assentaments humans doncs s'hi han trobat restes que remunten al [[paleolític]] i són més abundants en arribar al neolític. També hi ha evidencia de contactes amb els fenicis. Es creu que ja sota els [[íbers]] hi va haver un petit poble de pescadors dependent de la ciutat d'''Urke'', més a l'interior, anomenada '''''Urci''''' pels romans (segons esmenten [[Plini el Vell]], [[Pomponi Mela]] i [[Claudi Ptolemeu]]) que la van ocupar en la campanya d'Escipio contra els cartaginesos al final del segle III; el lloc hauria estat anomenat ''Portus Magnus'' i hauria estat important durant la república i l'imperi; s'hi han trobat restes per la fabricació del ''[[garum]]'', eines de pesca i àmfores a la façana marítima de la ciutat i la platja de Torregarcía. Vàndals i visigots van poblar en certs moments l'Alcazaba que fou ocupada també pels bizantins a la meitat del segle VI i fins vers a una data que podria ser vers 600-610 i com a màxim el [[621]]; van deixar com a prova de la seva presència l'excavació d'un pou.

 

La ciutat com a tal va néixer el [[955]] per orde d'[[Abd al-Rahman III]] al-Nasir, i servia de port de comunicació amb els ports d'[[Algèria]] i [[Alexandria]], sent centre de les drassanes de l'estat i arsenal de la flota, que aviat va absorbir a la població de l'antiga Petxina, uns kms a l'interior. L'emir local [[Khayran as-Siqlabí]] va fer engrandir una fortalesa anomenada després Kalat Khayran, i també va fer construir la muralla entre el mont Laban, al nord, i la mar; llavors (primera meitat del segle XI) tenia una població de 27.000 habitants. Després de la mort de Khayran as-Siqlabí (1016-1028) el va succeir un oficial eslau de nom [[Abu-l-Qàssim Zuhayr]], governador de [[Múrcia]], vencent l'oposició d'un altre oficial eslau de nom Musallam a [[Oriola]]. El nou emir va cedir [[Xativa]] al rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur|Abd al-Aziz ibn Abi Amir]] (ibn Sanxuelo ibn Almansor) de [[Taifa de València|València]] i va governar a la resta que incloïa a més d'Almería, [[Oriola]] i [[Múrcia]], les comarques de [[Alzira]], [[Lorca]], [[Alacant]], [[Albacete]], [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]] i [[Jaén]]. Va arribar a exercir influència a Còrdova el [[1034]]. Però a Múrcia es van rebel·lar els [[Tahírides de Múrcia |Banu Tahir]], i a Lorca el [[Banu Labbun]] eren quasi independents. Va reconèixer com a sobirans als [[hammúdides]] i es va negar a sotmetre's al fals califa [[Hixem II]] proclamat pels [[abbàdides]] sevillans. Va morir el [[1037]]/[[1038]] en lluita contra els granadins del rei [[Badis ibn Habús]], que donava suport al partit berber, a la batalla d'al-Bunt.