Al-Awàssim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Des llavors l > Des de llavors l |
m Corregit: Shaddad]] per que els > Shaddad]] perquè els |
||
Línia 5:
El nom de la regió despoblada fou batejada pels àrabs com ''al-dawahi'' (país de fora o exterior) o '''al-dawahi al-Rum''' (País de la frontera dels Romans). En dates desconegudes durant el califat omeia, els àrabs van començar a prendre posicions a la zona al nord d'Antioquia, amb els colls de muntanya i els punts estratègics. Els primers anys del califat d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) van coincidir amb la guerra civil (683-687), i els bizantins van aprofitar aquest temps ([[685]] a [[688]]) per fer correries a les fronteres i el [[688]] van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als mardaïtes a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'Imperi Bizantí (689), per deu anys, pel qual els mardaïtes no serien aniquilats i serien evacuats a territori grec pels bizantins. Aquest tractat va tenir l'efecte de desguarnir la frontera.
En aquest temps el districte d'al-dawahi al-Rum depenia del ''djund'' d'[[Homs]], però sota [[Yazid II]] ben Abd al-Malik (720–724) en fou separat per formar un districte o ''djund'' separat amb capital a [[Kinnasrin]]. El [[786]] [[Harun al-Rashid]], per protegir la frontera va separar del ''djund'' de Kinnasrin diverses places: [[Manbidj]], [[Duluk]], Raban, Kurus, [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Tizin, i les va reunir sota un govern anomenat al-Awasin segons [[al-Baladhuri]] perquè els musulmanes eren protegits per elles i elles protegien als seus defensors quan tornaven de fer expedicions i deixaven la frontera (''thaghr''), segons [[Muhammad ibn Ali ibn Shaddad|Ibn Shaddad]]
El [[789]] fou nomenat governador del districte l'abbàssida Abd al-Malik ibn Salih, amb seu a [[Manbidj]] i les places de la zona d{{'}}''al-Thaghr'' o ''Thughur'' (la frontera) hi foren incloses i les dues denominacions van quedar incloses en la primera (Awasim). Les dues part van estar sota el mateix comandament i sovint també sota el mateix governador que el ''djund'' de [[Kinnasrin]]. En alguna ocasió apareix separat ''Thughur'' de la resta. Sobre les ciutats que en foren part no hi ha consens: al-Khurradabhbih hi inclou al-Djuma, Buka, Balis i Rusafat Hisham a més de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin; Ibn Hawkal hi afegeix Balis, Sandja, [[Samosata]] (Sumaysat) i Djisr Manbidj; Ibn Shaddad hi esmenta (a més de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin) Baghras, Darbasak, Artah, Kaysum, i Tall Kabnasin. Yakut encara hi afegeix més localitats. Al segle X la capital havia passat a Antioquia.
| |||