Corsarisme balear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''corsarisme balear''' va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia. La mar Mediterrània ha estat un dels àmbits geogràfics on el cors s'ha desenvolupat des de temps més antics i amb més intensitat. La guerra en cors fou gairebé constant entre musulmans i cristians durant segles, i tant els barbarescs com els cristians hi practicaren el corsarisme. Les guerres amb Gènova i amb Castella dels s. XIV i XV també determinaren una florida dels armaments en cors, que sovint causaren grans perjudicis a la navegació comercial. AlsEn s.els segles XIV i XV foren corsaris famosos el noble catalanosicilià Guillem Ramon de Montcada, els nobles valencians Rodrigo Díez i Jaume de Vilaragut, el mallorquí Arnau Aimar, els castellans Diego de Valderrama, àlies<nowiki>''Barrassa''</nowiki> Barrasa , i Pero Niño, i al s. XVI, edat d’or dels corsaris barbarescs, [[Barba-rossa]] i [[Dragut]] en foren els més temuts. Entre els corsaris mediterranis cristians destacaren els [[mallorquins]], els [[eivissencs]], els [[napolitans]], els [[Sardenya|sards]], els maltesos i els [[toscana|toscans]]. En tot cas, la marina balear per una banda patí molt els atacs de pirates i corsaris musulmans, castellans, francesos, anglesos, etc,, i alhora el corsarisme balear, sobretot en els segles XVIII i primers anys del XIX, fou potent i temut pels navegants i corsaris d'altres indrets.
El '''corsarisme balear''' va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.
 
La mar Mediterrània ha estat un dels àmbits geogràfics on el cors s'ha desenvolupat des de temps més antics i amb més intensitat. La guerra en cors fou gairebé constant entre musulmans i cristians durant segles, i tant els barbarescs com els cristians hi practicaren el corsarisme. Les guerres amb Gènova dels s. XIV i XV també determinaren una florida dels armaments en cors, que sovint causaren grans perjudicis a la navegació comercial. Als s. XIV i XV foren corsaris famosos el noble catalanosicilià Guillem Ramon de Montcada, els nobles valencians Rodrigo Díez i Jaume de Vilaragut, el mallorquí Arnau Aimar, els castellans Diego de Valderrama, àlies Barrasa , i Pero Niño, i al s. XVI, edat d’or dels corsaris barbarescs, Barba-rossa i Dragut en foren els més temuts. Entre els corsaris mediterranis cristians destacaren els [[mallorquins]], els [[eivissencs]], els [[napolitans]], els [[Sardenya|sards]], els maltesos i els [[toscana|toscans]].
 
== El corsarisme mallorquí ==