Germànics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els anomenàven despectivament > els anomenaven despectivament
Línia 75:
 
== Religió ==
[[Fitxer:Germane.png|thumb|[[Germànic]] representat en un relleu triomfal romà. ]]
{{AP|mitologia germànica|llista dels déus germànics|llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica }}
{{AP|Mitologia germànica}}
{{article principal|Llista dels déus germànics}}
{{article principal|Llista de personatges de la Mitologia germànica}}
La mitologia nòrdica era en l'essencial compartida per la totalitat dels pobles germànics, cosa que va permetre fins i tot la recreació historicista durant el [[romanticisme]]. L'estructura en tríada i altres trets comuns a les religions d'altres pobles antics van permetre als estudiosos de la història de les religions (especialment Georges Dumezil) emparentar les religions germàniques primitives amb altres religions indoeuropees.
 
El ritual funerari més estès era la cremació, substituïda per la inhumació a mesura que es va produir la cristianització.
 
El contacte amb l'[[Imperi romà]], cristianitzat a partir del segle IV ([[Edicte de Milà]], 313, [[Edicte de Tessalònica]], 380) va produir la cristianització dels [[gots]] i altres pobles germànics; principalment a partir de l'[[arrianisme]], diferenciat del [[catolicisme]] i considerat com [[heretgia]] en aquest mateix període (entre el [[Primer Concili de Nicea]], 325, i el [[Primer Concili de Constantinoble]], 381). Aquesta diferenciació va tenir l'efecte d'intensificar la separació social entre els germànics i la població de les parts de l'Imperi que ocupaven ([[hispanoromans]], galo-romans[[gal·loromans]], etc.), Dificultant fins i tot els matrimonis mixtos. La [[conversió]] al [[catolicisme]] es va produir inicialment en el [[Regne Franc]] ([[Clodoveu I]], entre 496 i 506), el dels [[sueus]] ([[Carriaric]], 560) i el dels [[visigots]] ([[Recared]], 587).
 
Els regnes [[anglosaxons]] de la [[Gran Bretanya]] van ser cristianitzats a partir de l'evangelització de monjos irlandesos (sant [[Columbà]], monestir de [[Iona]], 563) i romans (Agustí de Canterbury, conversió d'[[Ethelbert de Kent]], 597-601); que també van passar a l'[[Europa continental]]. La gran popularitat de la llegenda de santa [[Úrsula de Colònia]] i les onze mil verges il·lustrava la dificultat de la cristianització dels pobles germànics de l'[[Europa Central]], que es va anar produint paulatinamentgradualment ([[Sant Bonifaci de Fulda]], monestir de [[Fulda]], 742). Cap al segle XI ja s'havien cristianitzat fins i tot els regnes escandinaus; tot això en l'espai de la cristiandat llatina, mentre que els [[varegs]] que van formar els estats russos es van incorporar a la cristiandat oriental.
 
Déus adorats pels germànics:
* El sol, la lluna i els estels
* l'ancestre [[Tuisco]] i el seu fill [[Mannus]]
* [[Wodan]] o [[Odin (déu)|Odin]] (identificat amb [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]])
* [[Freia]], dona de Wodan (identificada amb [[Isis]])
* [[Tyr]] o [[Zio]] (identificat amb [[Mart (mitologia)|Mars]])
* [[Nerthus]], mare dels deus
* Els dos [[Alces]] (identificats amb [[Castor i PolluxPòl·lux]])
* [[Thor]] deu del tro (identificat amb [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]])