Arma de foc llarga: diferència entre les revisions

La [[Primera Guerra Mundial]] fou l'edat d'or de la metralladora, dominant als camps de batalla. Endemés, durant aqueixa guerra aparegueren dos nous tipus d'arma de foc llarga:

* el [[subfusell]] (col·loquialment, però de forma impròpia, anomenat sovint "metralleta" pels civils). Arma força lleugera i manejable, molt més curta que el fusell, dispara munició de pistola, però a ràfega, com la metralladora (tot i que els subfusells actuals també poden disparar tret a tret). Els primers subfusells d'èxit foren el Beretta model 1918, italià, i el MP 18 alemany (d'Hugo Schmeisser). El subfusell fou molt desenvolupat en [[Període d'entreguerres|entreguerres]], però no se'n descobrí la vàlua militar real fins al seu ús massiu a la [[Guerra del Chaco]] (1932-1935) i, encara més, a la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939). El subfusell conegué la seva edat d'or durant la [[Segona Guerra Mundial]], en què fou emprat massivament i tingué un paper decisiu (basta evocar el mític PPX soviètic, de 1941); així com en les guerres anticolonials posteriors. Avui dia és arma de cossos de seguretat, bàsicament.

 

Els fusells semiautomàtics (en què el gas del tret provoca automàticament la recàrrega d'un nou projectil, sense intervenció del pany) eren coneguts des d'inicis del [[segle XX]], però no tingueren gaire èxit, per motius pragmàtics: hi havia emmagatzemats estocs enormes de fusells de repetició manual, i estocs immensos de la munició associada. L'exèrcit dels EUA fou l'únic a entrar en la [[Segona Guerra Mundial]] equipat de sèrie amb un fusell semiautomàtic (el Garand M1, de 1936). En el decurs de la guerra n'aparegueren d'altres (sobretot a l'Alemanya nazi), però sense desplaçar els veterans fusells de repetició manual.