Plaute: diferència entre les revisions

El dilema més comú que es presenta a les obres plautines era, com explica Segal,<ref>{{ref-llibre|cognom=Segal|nom=Erich|títol=Roman laughter : the comedy of Plautus|lloc=Nova York|editorial=Oxford University Press|any=1987|isbn=0195041666}}</ref> l'home jove que ''amans et egens'', és a dir, que està enamorat i es insolvent. Aquest sempre acaba recorrent a l'esclau intel·ligent per a trobar la salvació. Plaute també tracta temes o aspectes de la societat romana que es consideren tabú: com el parricidi. Aquesta actitud per part d'un fills respecte als pares (sobretot al ''pater familias'') es en la societat de l’època un acte criminal i més tenint en compte que la societat romana estava formada per un patriarcat, la figura dels avantpassats era venerada i els més grans profundament respectats. El pare, doncs, tenia un absolut control del fill cosa que podria degenerar en una rebel·lió per part del més jove. La figura de l’educador es també ignorada o maltractada de forma còmica. La dona, a l'obra de Plaute, es podria definir com un antítesis de personatges com [[Creüsa]] o [[Cornèlia]], és a dir, una dona irritable, menyspreable, capritxosa i amb un gran nombres de connotacions negatives. També esés molt important destacar la condició privada i civil dels personatges còmics de Plaute en contraposició dels personatges tràgics.