Constitució: diferència entre les revisions

12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en [[Anglès|llengua anglesa]],<ref name="lawmin_info">. {{citar ref-web |url=http://indiacode.nic.in/coiweb/welcome.html |títol=Constitution of India |consulta=2008-12-17 | editor=Ministry of Law and Justice of India |data= juliol de 2008}} </ref> mentre que la [[Constitució dels Estats Units]] és la constitució més curta, amb tan sols 7 articles i 27 esmenes.<ref name="usconstitucio">{{citar ref-web |url=http://www.law.cornell.edu/constitution/ |títol=U.S.Constitution |consulta=7 de novembre de 2011 |obra= |editor=Cornell University Law School |data= |llengua=anglès}}</ref> En aquest sentit, la [[constitució espanyola]] té 169 articles repartits en 10 capítols.<ref name="constitucio"/> La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de [[San Marino]] que data del [[1600]], basada en el ''[[statuti comunali]]'' de 1300.<ref name="sm">{{citar ref-llibre|cognom = Marín González|nom = Gelu |títol = Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones|editorial = Akal|lloc=Tres Cantos|isbn = 84-7090-395-0}} </ref>

El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret-llei|Reial decret-llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{citar ref-web |url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{citar ref-web |url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà }}</ref>

A la majoria d'estats moderns, tot i que no en tots els estats, la constitució té supremacia per la sobre llei ordinària. En aquestst estats, quan un acte públic és anticonstitucional o es viola algun dret recollit a la Constitució, aquell acte és ''nul i buit'', i l'anul·lació és ''[[ab initio]]'', és a dir, des de l'inici i no des que es descobreix. Per tant, qualsevol, llei, reglament, acte administratiu que vulnera la Constitució és declarat nul de ple dret i es considera que mai ha tingut efectes jurídics. Una particularitat, seria que un acte o norma amb rang jurídic no fos inconstitucional, però amb la seva aplicació es violessin drets recollits a la mateixa, en aquest cas un tribunal podria determinar quins procediments d'aplicació són constitucionals i quins no. Històricament, el remei perquè tals violacions han estat peticions per a '''ordres de dret comú''', com el ''quo warranto'' als [[Estats Units]] o la [[Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya|Qüestió d'inconstitucionalitat]] a l'estat espanyol.<ref name="quiu">{{citar ref-web |url=http://www.popjuris.com/diccionario/definicion-de-quo-warranto/ |títol=Definición de quo warranto |consulta=8 febrer 2012 |obra=Diccionario Popjuris |editor=Google |data= |llengua=anglès i castellà }}</ref><ref name="dossetnou">{{citar ref-web |url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-1979.html |títol=Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà }}</ref>

La constitució és un acte jurídic, molt sovint concretat per un o més documents escrits. Aquest acte se situa al cim del seu ordre jurídic: tot altre acte jurídic ha de conformar-se a les seves prescripcions. Així, segons la teoria de la jerarquia de les normes, desenvolupada notablement per [[Hans Kelsen]], cada regla de dret es legitima per una regla de dret superior i a la qual s'ha de conformar (el reglament és inferior a la llei, i aquesta mateixa inferior als tractats, inferiors a la constitució). La constitució és així la llei fonamental que legitima totes les normes inferiors.<ref name="kelsen">{{citar ref-web |url=http://www.univie.ac.at/staatsrecht-kelsen/ |títol=Hans Kelsen Institute |consulta=9 febrer 2012 |obra= |editor=Institut Bundesstiftung |data=18 de juny de 2011 |llengua=alemany }}</ref>

Aquest lloc, al cim de la jerarquia de les normes resulta de fet que la constitució es crea pel poder constituent originari, i revisat pel poder constituent que se'n deriva o s'hi institueix. És, doncs, un acte jurídic imposat pel poder constituent a tots els òrgans de l'estat i de la societat. Estableix, per tant, una lògica "vertical" del poder i no pas una lògica "horitzontal", com ho són els contractes i els tractats.<ref name="def">{{citar ref-llibre |cognom=Rebollo Delgado|nom=Lucrecio |coautors=Ramón País Rodríguez |títol=Introducccion Al Derecho I:Derecho publico |editorial= Librería-Editorial Dykinson |lloc=Madrid |data=2004|isbn= 849777329117}} </ref>

Fins a la fi del [[segle XVIII]], l'organització política dels estats era regida gairebé completament pels costums, sobretot als estats [[monarquia|monàrquics]], encara que hi havia regles de devolució d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la [[monarquia absoluta]]. De fet, els segles XVIII i [[segle XIX|XIX]] corresponen a èpoques de renovació política i, en conseqüència, constitucional. Les constitucions no escrites no són reflexives -és a dir, no procedeixen d'una elecció ni d'un raonament constitucional. Són, a més, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jurídica. A més a més, no són democràtiques, ja que llur elaboració no procedeix del poble. Actualment, el [[Regne Unit]] és l'únic dels estats occidentals que no ha aprovat cap constitució escrita.<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Clavero |nom=Bartolomé |títol=Historia del derecho |editorial=Universidad de Salamanca |lloc=Salamanca |data=1994 |isbn=8474817749 }}</ref>

Les excavacions [[arqueologia|arqueològiques]] al territori actual de l'[[Iraq]], dutes a terme per [[Ernest de Sarzec]] el [[1877]] van trobar evidències de l'existència del codi més antic de justícia que es coneix, promulgat pel rei [[sumèria|sumeri]] [[Urukagina]] de [[Lagash]] prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original, se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser sigui el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, atorgava exempcions d'[[impost]]os a les vídues i els orfes i protegia els pobres de la [[usura]] dels rics. En èpoques posteriors, els governs van començar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document més antic que es coneix sembla que és el [[Codi d'Ur-Nammu]] d'[[Ur]], prop del 2050 aC. Alguns dels codis més coneguts d'aquesta època són el [[Codi d'Hammurabi]] de [[Babilònia]] el Codi [[Imperi Hitita|Hitita]], el Codi [[Assíria|Assiri]], la [[Llei Mosaica]] i els manaments de [[Cir II el Gran|Cir el Gran de Pèrsia]].<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Senac |nom=Mercedes E. |títol=Las reformas sociales de Urukagina |llengua=castellà |editorial=Universidad Católica Argentina|data=1986 |pàgines=|isbn=}}</ref>

Els romans van codificar les seves lleis el [[449 aC]] en la [[constitució de les dotze taules]]. Eren un conjunt de lleis, les esmenes de les quals s'anaven afegint amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins a la creació del [[Codi Teodosià]], el 438 dC. Més tard, l'[[imperi Bizantí|Imperi d'Orient]] va promulgar el [[Codi Justinià]] el 534 dC.<ref name="dretub">{{citar ref-llibre |cognom=Turull i Rubinat |nom=Max |títol=Història del dret espanyol |url=http://books.google.es/books?id=M2Ucemxw5qMC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Max+Turull+Rubinat+Universitat+Oberta+de+Catalunya%22&hl=es&sa=X&ei=Au4zT82mB9KDhQekwdj6AQ&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data=2000 |isbn=848328244X}}</ref>

Al [[Japó]], el [[604]] es va escriure una constitució de disset articles, aparentment pel príncep [[Shōtoku]], que és un dels exemples constitucionals més antics de la història política de l'[[Àsia]]. El document, influenciat pels ensenyaments [[budisme|budistes]], s'enfocava més en l'ètica i moral social que no pas en les institucions de govern ''per se''. Una altra constitució de l'Àsia és la [[Constitució de Medina]] ({{Lang|ar|صحیفة المدینه}}, afat al-Madna), un document religiós promulgat per [[Mahoma]] el [[622]] que constituïa un acord formal entre Muhammad i tot les tribus significatives i famílies de la ciutat de Yathrib (més tard coneguda com a Medina), incloent-hi [[musulmans]], [[jueus]], i [[paganisme|pagans]].<ref name="medina">{{citar ref-llibre |cognom=Alubudi |nom=Jasim |títol=Introducción al Islam |editorial=Visión Libros |lloc=Madrid |data=2005 |isbn=84-9770-807-5}}</ref>

Al moment en què les tribus comencen a viure en ciutats i estableixen nacions, moltes d'aquestes s'estructuren segons diversos estils com l'[[autocràcia]], el costum oral, la tirania que [[governava per decret]] o per mer caprici personal. Aquesta disbauxa, porta a alguns pensadors a prendre la posició que el que importava no era tant el disseny d'institucions governamentals i/o administratives com el caràcter dels governants. Aquesta visió és compartida en les teories de [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Ciceró]] i [[Plutarc de Queronea|Plutarc]], qui examinaria els dissenys de govern des d'un punt de vista legal i històric.<ref name="greek">{{citar ref-llibre |cognom= Fuller |nom=A.G. |títol=History of Greek Philosophy |url=http://books.google.es/books?id=ihW1zAiXI2gC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial=Forgotten Books |lloc=New York City | llengua=anglès }}</ref>

Amb el [[Renaixement]], una sèrie de filòsofs i polítics centrarien les seves crítiques sobre pràctiques de monarques, els que els portaria a ser els primers a identificar els principis de disseny constitucional, els quals consideraven que seria probablement, en el moment en què es produís, més eficaç i efectiu a nivell de governança. Això suposa el ressorgiment del concepte de [[dret de gents]] que ja s'havia practica a l'antiga Roma<ref name="devictoria">{{citar ref-web |url=http://www.constitution.org/victoria/victoria_.htm|títol=DE INDIS ET DE IVRE BELLI RELECTIONES |consulta=25 febrer 2012| cognom =de Victoria | nom =Franciscus | editor=Constitution Society |llengua=anglès }}</ref> i la seva aplicació a les relacions entre nacions, la regulació dels [[estat de guerra|estats de guerra]] i agafar com a objectiu evitar els conflictes internacionals. Això entrava a posar en dubte l'autoritat absoluta de monarques o altres formes autoritàries de govern, i posar remei a l'abús d'autoritat.

De mica en mica, les diferents aportacions que han anat fent els diferents autors han portat a una classificació de tres tipus de constitucions. La primera seria l'anomenada ''constitució de natura'' que n'inclou tot del que s'anomenava [[llei natural]], la segona seria la ''constitució de la societat'', que engloba la tradició oral i el que comunament s'entén com regles a favor de la societat formada per un contracte social previ al que estableixi un govern i que inclouria elements com la fabricació de decisions per convencions públiques anomenades per avís públic i dirigides per regles establertes de procediment. Aquest concepte seria semblant al que en dret jurídic espanyol es coneix com el concepte de costum que n'esdevé una [[Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol|font directe subsidiària]] segons el que especifica el propi [[Codi civil espanyol|codi civil]],<ref name="codicivil">{{citar ref-web |url=http://civil.udg.es/normacivil/estatal/cc/indexcc.htm |títol=Código Civil español |consulta=25 febrer 2012 | editor=Universitat de Girona | llengua=castellà }}</ref> i finalment una ''constitució de govern''.