Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la que si troben reunides > la qual estan reunides |
m Corregit: mil·lenaria > mil·lenària |
||
Línia 41:
{{Cita|A bord el ''Dalila'', ho recordo amb orgull, vaig assassinar a Sir Robert Yones. Fou una venjança digna de [[Benvenuto Cellini]]. Us diré com va anar, encara què sou incapaços de comprendre la seva bellesa: però millor serà que no us ho digui: serieu capaços d'horroritzar-vos.}}
Les ''Sonatas'', aparegueren per aquest ordre: ''Sonata de otoño'' ([[1900]]); ''Sonata de estilo'' ([[1903]]); ''Sonata de primavera'' ([[1904]]); i ''Sonata de invierno'' ([[1905]]). Citades les primeres obres que cimentaren el seu nom, afegirem que on es revela amb tota la intensitat la força del seu temperament és a ''Águila de blasón'' ([[1907]]) i ''Romance de lobos'' ([[1908]]), de la que el protagonista és el seu ascendent ''Juan Manuel de Montenegro''; ''Flor de santidad'' ([[1904]]), història mil·
En les seves obres teatrals destaquen les mateixes qualitat de sobrietat en el diàleg, què, malgrat tot i potser per això mateix, descriu en ferm traç les línies espirituals i les passions dels seus personatges, i el relleu extraordinari que aquests prenen en el decurs de l'acció. Un notable crític barceloní, en donar conte de l'estrena del drama en un acte ''La cabeza del Bautista'', digué: {{Cita|Obra del senyor Valle-Inclán, plena de vida, d'una vida negra, huracanada, suggestiona com una representació de ''Gran Gignol'', però al mateix temps posseeix un refinament psicològic que transforma un crim vulgar en una elegia d'ànsia eròtica de les més intenses que s'hagin portat mai a escena.}}
|