Ogassa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que romàn força > que roman força
orto: Abat Oliba
Línia 48:
L'existència d'edificació en el romànic amb elements destacables com són les esglésies de Sant Martí de Surroca (s.XII) i de Sant Martí d'Ogassa (s.XI), i que depenien del [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]], i les de Sant Julià de Saltor, i Santa Maria de Vidabona, que depenien del [[monestir de Ripoll]], fan evident de l'existència humana en aquella època. Tot i això aquestes terres pertanyien durant l'època medieval a l'església i als senyors feudals.
 
Es coneix de l'existència d'una fortificació erigida probablement al [[cim de Sant Amand]], o un xic més avall, en un pla conegut com a pla de pena, i que era citada com el [[Castell de Pena]] (castellar de Penna Matricis). Aquesta citació apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per l'''[[Abat Oliva''Oliba]], encara que pot ser anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i part de les terres del municipi de Bruguera ([[Ribes de Freser]]). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere “el Cerimoniós”]] de les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d'aquí no se'n té cap més coneixement. Actualment el castell es troba enderrocat, i es creu que les seves restes puguin ser unes ruïnes localitzades prop del cim de Sant Amand.
 
No és fins ben entrat el segle XIX, amb la descoberta d'[[hulla]] en el municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, que comença l'explotació minera a Ogassa.