Alí ibn Yússuf: diferència entre les revisions

A la cort almoràvit, on la designació dels prínceps era pel seu origen matern, els complots anaven sempre dirigits per les princeses mares (''ummahat'') amb el suport dels seus parents directes i dels seus clients, i en favor dels fills propis. Per això el seu pare [[YusufYússuf ibn TashfinTaixfín]] es va abstenir de nomenar hereu a cap dels seus fills de diferents dones, ni al més gran [[Abu Tahir-Tàhir Tamim ibn YusufYússuf]] la mare del qual ja havia mort.<ref>Era nascut del matrimoni amb Zaynab, d'[[Ifriquiya]], celebrat a [[Aghmat]]. </ref> Finalment l'elecció de successor al final de la seva vida va caure en el seu fill Alí, que fou acceptat sense cap dificultat i entronitzat a Marràqueix a la mort del pare ([[2 de setembre]] del [[1106]]). El seu germà gran Tamim li va donar el seu suport. En canvi un nebot, [[Yahya ibn Abi Bakr]],<ref> Fill del seu germà [[Abu-Bakr ibn Yússuf]].</ref> governador de [[Fes]], no el va reconèixer, però al cap de poc es va sotmetre. Un altre rebel fou [[Abu -Bakr ibn Ibrahim al-LamtuniLamtuní]], governador de [[Granada (Andalusia)|Granada]], que fou fet presoner i deportat a Marràqueix.

[[Abu Tahim-Tàhir Tamim]] va fer una incursió al [[comtat de Barcelona]] el [[1107]], arribant fins al [[Castellcastell de Gelida]] després d'arrasar el [[Penedès]] i destruir el [[castell d'Olèrdola]] i amenaçar [[Barcelona]].<ref>Alt Penedès.com, ''[http://www.altpenedes.net/municipis/gelida.htm Gelida]''</ref> Poc després Tamim, que tenia el govern d'al-Àndalus amb seu a Granada, fou cessat i va ocupar el càrrec interinament [[Abd Allah-Al·lah ibn FatimaFàtima]] governador de [[Balansiya]], fins a la presa de possessió del nou governador [[Mazdali ibn Sulankan]], que era cosí d'Alí.

A la mort de l'emir [[AhmedÀhmad ibn Yússuf al-Mustaín|Àhmad (II) Ibnibn YusufYússuf al-MustainMustaín]] a la [[batalla de Valtierra]] del [[24 de gener]] de [[1110]], a qui va succeir el seu fill [[Abd -al-MalikMàlik ibn AhmedÀhmad Imad al-ad-Dawla]], el [[1110]] el cadi [[MuhammadMuhàmmad ibn al-HadjHajj]] va atacar l'[[emirat de Saraqusta]] i entrar a Saraqusta el [[29 de juny]].

El [[1113]] l'emir [[Mubàixxir Nassir-ad-Dawla]] de les Balears va demanar ajut als almoràvits per fer front a la [[Croada Pisano-Catalana]]. El [[1114]] els aragonesos van entrar a [[Tudela]], mentre els generals almoràvits [[Ràtzia de 1114|van atacar altre]] cop el [[comtat de Barcelona]] però foren rebutjats i van patir una greu derrota en la retirada a la [[Batalla de Martorell (1114)|batalla de Martorell]] el juny de 1114, però l'any següent els almoràvits van tornar a terres catalanes i van [[Setge de Barcelona (1115)|assetjar Barcelona]] dos dies, fent que l'expedició catalana a les [[illes Balears]] hagués de retornar corrent. El març del 1115 [[Muzdali ibn Salakan]], que tornava a estar al capdavant del govern peninsular va morir en un combat contra els castellans i el va succeir el seu fill [[Abd Allah-Al·lah ibn Mazdali]].

[[Alfons VII de Castella|Alfons Raimúndez]], el [[rei de Galícia]], aprofitant les disensions entre [[Urraca I de Castella]] i el seu marit [[Alfons el Bataller]], va ocupar places castellanes en possessió d'Aragó i va arribar fins a les fortaleses del Tajo que poc abans havien conquerit els almoràvits, algunes de les quals van recuperar com [[Coria]], en una expedició dirigida per [[Ibrahim ibn Yússuf]], germà d'Alí.

El [[19 de desembre]] del [[1118]] [[Alfons I d'Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|entrava a Saragossa]], que havia estat defensada per [[AbuIbn Tifalwit|Abu-Bakr benibn Ibrahim as-Sahrawí]] al Sahrawi, conegut per ''Ibn Tifalwit'', declarant restablerta la dinastia [[Banu Hud]]<ref>El deposat emir Imad al-Dawla, encara era emir a [[Rueda de Jalón]]</ref> posant al tron a [[AhmedÀhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla|Àhmad (III) benibn Abd -al-MalikMàlik]], fill de l'[[emir de Rueda de Jalon]] com a vassall. El [[1119]] els aragonesos van ocupar [[Alagó]] i [[Alcanyís]], mentre els catalans ocupaven la despoblada [[Tarragona]]. El [[1120]] el catalans arribaren efímerament fins a [[Tortosa]] i els aragonesos ocupaven [[Mallén]], [[Magallón]], [[Borja]], [[Ariza]], [[Tarassona]], [[Qalat Darwaca]] i [[Qalat al-Ayyub]], i el [[1121]] [[Épila]], [[Ricla]], [[Bubierca]], i [[Alhama de Aragon|Alhama]] i els pobles de la ribera del [[Jiloca]], [[Monreal]] i [[Belchite]].

El [[1129]] els aragonesos entraven a [[Molina de Aragón]]. El comte portuguès Alfons I Henríquez va vendre [[Chaves]] als almoràvits però la va haver de recomprar quan es va revoltar la població local cristiana. El [[1131]] els castellans van ocupar [[Caracuel]]. El [[1132]] les milícies de [[Toledo]] manades per Rodrigo Gonzalo, van fer una incursió fins a [[Sevilla]], el governador de la qual va morir. [[TaxufínTaixfín benibn Alí]] fou cessat i enviat com a governador a Còrdova, i a Granada fou nomenat [[Abu-Muhàmmad Muhammad alaz-Zubayr benibn UmarÚmar]] ''Azuel''. El [[1133]] els aragonesos van ocupar [[Mequinensa]] i els castellans van fer una incursió fins a [[Jaen]], [[Còrdova]] i [[Cadis]].

El [[1134]] el rei d'Aragó atacava Fraga — [[Setge de Fraga (1133-1134)]] — però fou derrotat al castell de [[Monreal]] pel general [[YahyaYahyà ibn AliAlí ibn GhaniyaGhàniya]] i li va fer aixecar el setge el [[17 de juliol]]; llavors els aragonesos van anar a assetjar el castell de [[Lizana]] però el rei va morir poc després entre [[Almuniente]] i [[Poliñino]]. Els portuguesos van ocupar [[Leiria]]. Revolta del mossàrab Aben Cosay a la rodalia de [[Sevilla]]. El [[1137]] es va revoltar [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] però la rebel·lió fou aplanada en sang. El [[1139]] els portuguesos van aconseguir una gran victòria a la [[batalla d'Ourique]] ([[25 de juliol]]) després de la qual Alfons Henríquez va prendre el títol de rei. Efímeres ocupacions de [[Montforte]] i [[Montemor Novo]].

El [[1120]] un predicador religiós [[MuhammedIbn Túmart|Muhàmmad ibn Tumart]]Túmart al-MahdiMahdí]] va començar a difondre el ''[[tawhid]]'' que portarà a l'establiment del poder almohade. El predicador es va proclamar ''Mahdi'' a [[Igilliz]] al [[Anti Atles]], iniciant el moviment dels [[al-Muwahhidun]] (''almohades'') amb suport d'uns quants caps tribals de la regió i del [[Sus]]. Els atacs almoràvits cap a Igillliz no van reeixir però van forçar a Ibn Tumar a traslladar-se a [[Tinmell]] o Tinmallal o Tinmal a la vall alta del [[Nfis]] a uns 75 km al sud-sud-oest de [[Marràqueix]].

El [[1125]] Ibn Tumart va encarregar al seu lloctinent [[AbuAbd-al-Mumin Muhammadibn AbdAlí|Abu-Muhàmmad Abd-al-Mumin]] un atac contra els almoràvits, que fou inicialment rebutjat per AliAlí Abu Hakem-Hàkim; però Abd -al-Mumin va rebre reforços i va aconseguir la victòria prop d'[[Aghmat]]. El maig de [[1128]] el governador Inalu fou destituït i el va succeir Abu Hafs Umar fill de l'emir Alí; aquesta circumstància no el va eximir de ser deposat el setembre i substituït pel seu germà [[TaxufínTaixfín benibn Alí]]. El [[1140]] els almohades van ocupar Damnat i al-Dai al Atlas mitjà, i [[Tafilelt]]. El [[1129]] els almohades van [[Setge de Marràqueix|atacar Marràqueix]] durant sis setmanes però no la van poder prendre i van acabar derrotats a la [[batalla d'al-Buhayra]]. Ibn Tumart va morir poc després però la seva mort fou amagada dos anys, fins que [[Abd -al-Mumin benibn AliAlí|Abd -al-Mumin]] va agafar la direcció dels almohades. El [[1133]] els almohades van iniciar atacs al [[Sus]] i [[Regió del Draa|Draa]].