Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: entarias d'un único s -> entarias de un único s |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Escola de Filosofia de Barcelona''' és el nom que convencionalment es dóna a un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la [[Universitat de Barcelona]] i que escriuen indistintament en català o en castellà. El nom va aparèixer per primer cop a l'[[exili]] de [[Mèxic]] en una publicació del filòsof d'origen asturià i recriat a Valencià [[José Gaos]] a "''Filosofia mexicana de nuestros dias''" (1954).<ref>{{format ref}} http://biblioteca.universia.net/ficha.do?id=38840672</ref> Gaos la contraposava a l'Escola de Madrid, etiqueta encunyada per [[Julián Marías]] i caracteritzada per l'adhesió a l'obra de [[José Ortega y Gasset]], que comparteixen [[García Morente]], [[Xavier Zubiri]], [[María Zambrano]] i el mateix Gaos). Tant l'[[Escola de Madrid]] com l'Escola de Barcelona comparteixen, però, l'esperit de la [[Institución Libre de Enseñanza]], que en el cas català es concreta en el mestratge de [[Manuel Bartolomé Cossio]].
L'expressió 'Escola de Barcelona' es féu d'ús corrent a partir de la recepció de l'obra d'[[Eduard Nicol i Franciscà]] i especialment del seu article ‘La Escuela de Barcelona' publicada dins "''El problema de la filosofia hispana''" (1961). Nicol presenta l'Escola com ''«una variedad de doctrinas que prospera en una comunidad de afinidades»'', en la mesura que per a ell no té data de fundació precisa, ni un cap dominant, però correspon a una sensibilitat molt concreta de caràcter realista i empíric.
Segons Eduard Nicol, la manera de fer filosofia de l'Escola de Barcelona es caracteritza pels següents trets: sentit de la realitat i igual oposició a la reducció de la filosofia a mera teoria abstacta o a simple norma de vida, oposició al verbalisme; una certa inclinació pel [[sentit comú]] (en un sentit molt ampli de l'expressió); desconfiança envers la mera lluentor i sentit de la continuïtat històrica.<ref>El problema de la filosofia hispana. Nicol</ref>(1961), pp. 164-205).
| |||