Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els complexes > els complexos
m Corregit: entre sí s > entre si s
Línia 3:
La '''nanotecnologia de l’ADN''' és una branca de la [[nanotecnologia]] que utilitza les propietats del [[reconeixement molecular]] de l’ADN i altres [[àcids nucleics]] per a crear estructures artificials d’ADN dissenyades amb propòsits tecnològics. En aquest camp, l’ADN és utilitzat no tant com a portador d'informació genètica, sinó com a material estructural: n'és un exemple la [[bionanotecnologia]]. La nanotecnologia de l’ADN té aplicacions en l’[[autoensamblatge molecular]] i en la [[computació basada en l’ADN]].
 
Tot i que normalment, en el context de [[biologia molecular]], l’ADN és considerat com el portador de la [[informació genètica]] en [[cèl·lules]] vives, la nanotecnologia de l’ADN considera l’ADN únicament com a material i producte químic, utilitzant-lo, en general, fora del context biològic. La nanotecnologia de l’ADN utilitza el fet que, degut a l'especificitat dels [[parells de bases]] del model de Watson-Crick, només les porcions de cadenes que són [[complementarietat (biologia molecular)|complementàries]] entre si s’uneixen per a formar dúplexs d’ADN. La nanotecnologia de l’ADN intenta fer unions entre diverses cadenes d’ADN a través del [[disseny racional]] de tal manera que les porcions desitjades de cada cadena s’uneixin en la posició correcta per a obtenir una estructura desitjada, un procés que s’anomena disseny d’[[àcids nucleics]].
 
Tot i que el camp s’anomena nanotecnologia de l’ADN, els principis que predica poden ser igualment aplicats a altres àcids nucleics com poden ser l’ARN i l’APN. Per aquesta raó el camp també pot ser anomenat com nanotecnologia dels àcids nucleics.