Antoni Febrer i Cardona: diferència entre les revisions

Va ser un dels màxims exponents del que va anomenar-se ''[[Grup Il·lustrat Menorquí]]'', juntament amb [[Joan Ramis i Ramis]] i [[Joan Roca Vinent]] amb els que formà part de la [[Societat Maonesa de Cultura]], que a partir de finals del [[segle XVIII]] va remoure culturalment l'illa. Apassionat defensor de la llengua i la cultura pròpies i ben a prop d'un vessant [[humanista]] d'entendre el món i l'art en general, va enfrontar-se a alguns esdeveniments del moment, com ara la forta imposició del castellà en tots els àmbits de la vida illenca, amb valentia i coratge.

Nascut en una família benestant en plena dominació francesa de l'illa, dos anys abans que s'iniciés un segon període de dominació britànica que es perllongaria fins al 1782, es va llicenciar en dret, visqué la implantació definitiva de les armes espanyoles, amb un breu parèntesi d'ocupació militar anglesa, entre 1789 i 1802. Els anys del canvi de segle, marcats per una dedicació intensa a la seva obra, mostren una opció personal en favor de la llengua i la cultura pròpies que xocaria frontalment amb els nous hàbits socioculturals que afavoriren els esdeveniments històrics que trasbalsaren Menorca durant les dècades següents: la repressió lingüística imposada per la dominació borbònica, la [[Guerra del francèsFrancès]], la [[Constitució de Cadis]], la desfeta econòmica menorquina de 1820 i la [[Dècada Ominosa]], que tingueren com a conseqüència immediata el centralisme i la castellanització progressiva en tots els àmbits administratius i culturals illencs, fet que explicaria, en part, el silenci que pesà sobre la seva obra, escrita íntegrament en català.

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850563545152165754491/024455_0002.pdf Antoni Febrer i Cardona o la pedagogia de la traducció]