Àrab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquestes es encara > aquestes és encara
m Corregit: ḏihāb" es erroni > ḏihāb" és erroni
Línia 80:
L'existència de paradigmes fixes ajuda molt a l'hora de deduir les vocals presents en una paraula, la qual cosa permet deduir la vocalització d'aquestes quan en llegim alguna que mai hem sentit pronunciar.
 
Per exemple, 99 de les 100 paraules que presenten la forma escrita del tipus 12ā3 (on els números corresponen a les consonat de l'arrel) es vocalitzen 1i2ā3: kitāb, kifāh, ḥimār, kibār, etc. No obstant: la paraula escrita "ḏhāb" ("anar") es llegeix "ḏahāb" (essent una entre cent). Com a resultat, qui hagi apres aquesta paraula mitjançant la lectura (i no escoltant-la) la pronunciarà "ḏihāb" per analogia amb les altres 99 paraules. Segons els experts nadius, els quals tendeixen a considerar l'àrab com una llengua parlada, "ḏihāb" esés erroni, i "ḏahāb" és l'única forma correcta. Segons els experts occidentals, els quals tendeixen a definir l'àrab com una llengua escita i els detalls de pronunciació són secundaris, el suposat "error" es troba tan estès que consideren que se l'ha de considerar "correcte en àrab estàndard".
 
L'àrab clàssic presenta més formes de paraules que els dialectes àrabs locals. Molts dels significats originals de les formes s'han perdut, mentre que els de les arrels s'han mantingut.