Pogrom de Jerusalem de 1920: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: etc.
+ enllaços interns
Línia 20:
Els britànics intenten conciliar els punts de vista i organitzen diverses trobades entre [[Chaim Weizmann]], el responsable de la delegació sionista i el rei Faysal. El 3 de gener de 1919, signen un acord pel qual Faysal consent a l'establiment d'una llar nacional jueva a Palestina amb la condició que rebi pel seu costat dels Britànics «un regne àrab vast i independent».<ref name = "segev">[[#segev|Tom Segev (2001)]], Part 1, cap.4 ''Ego Versus Ego'', pp.85-101</ref>
 
Tanmateix, aquests acords no tindran continuïtat i el nacionalisme àrab pren amplitud.<ref name = "morris_victimes_104-116">[[#morris_victims_fr|Benny Morris (2003)]], pp.104-116.</ref> En el context de la visita de la comissió King-Crane que té la missió de recollir l'opinió de les poblacions locals sobre el mode de govern que desitgen, els líders nacionalistes [[Aref al-Aref]] i [[Amin al-Husayni]] recorren les ciutats i pobles palestins per tal d'organitzar-hi manifestacions pro-Hussein.<ref>[[#sachar|Howard Sachar (2007)]], p.166.</ref> El 6 de juny de 1919, davant la Comissió, el Congrés àrab sirià reclama «una independència total i absoluta» sobre la [[Síria Cele|Gran Síria]], un territori que englobaria Síria, el Líban i Palestina (Transjordània inclosa). Rebutgen igualment les pretensions sionistes relatives a l'establiment d'una Commonwealth jueu. Els francesos i els britànics, que des de 1916 havien conclòs l'[[Acords de Sykes-Picot|Acord Secret Sykes-Picot]], que atribuïa especialment el control de Síria i del Líban a França, rebutgen les resolucions del Congrés.<ref name = "morris_victimes_104-116"/>
 
A finals de l'any 1919, l'exèrcit britànic es retira de Damasc i deixa les tropes de Faysal soles enfront de les tropes franceses.<ref>[[Ilan Pappé]] ''La guerra de 1948 a Palestina'', La Fabrique, 2000, p.21.</ref>