Ball del Sant Crist de Salomó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[File:Pesada del Sant Crist de Salomó.jpg|thumb|Moment de la pesada del Crucifix]]
[[File:Dansa mora al Ball del Sant Crist.JPG|thumb|Dansa àrab]]
El '''Ball del Sant Crist''' de [[Salomó (Tarragonès)|Salomó]] és un espectacle de [[teatre medieval]] català declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional el 18 de maig de 1999 per la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name="patrimonifestiu">{{ref-web|url=http://patrimonifestiu
Inicialment, el Ball Parlat del Sant Crist de Salomó, es representava a l'exterior, com a espectacle de carrer. Actualment, des de l'any 1972, sota l'assessorament de l'[[Institut del Teatre de Barcelona]], es fa a l'església. Les representacions escauen els quatre primers diumenges de maig a les 12 del migdia i les localitats són numerades.▼
▲Inicialment, el Ball Parlat del Sant Crist de Salomó, es representava a l'exterior, com a espectacle de carrer. Actualment, des de l'any 1972, sota l'assessorament de l'[[Institut del Teatre de Barcelona]], es fa a l'església. Les representacions escauen els quatre primers diumenges de maig a les 12 del migdia i les localitats són numerades.<ref name="patrimonifestiu"/>
==El Sant Crist de Salomó: història i llegenda==
El Sant Crist de Salomó és el centre d'una indestriable amalgama de relats a cavall de la llegenda i la història, i impregna, al seu torn, la història del poble i la seva realitat artística, associativa i cultural en l'actualitat. Sovint, una cosa porta a l'altra: el llinatge Nin, la Capella i el Ball del Sant Crist, cal Cadernal i gran part dels esdeveniments històrics no es poden explicar fora d'un context en el que cada un és l'anella d'una mateixa cadena.
===La llegenda===
La llegenda explica que el mercader Josep Nin, un dels membres més antics del llinatge Nin de Salomó, va rescatar la Imatge d'un Crist Crucificat que de temps immemorials retenia un comerciant musulmà a l'Alger. Josep Nin havia decidit anar a comprar un carregament de blat al Magrib davant la fam que patia la comarca, colpida per un seguit de males collites causades per la sequera. En descobrir el Crucifix, Josep convertí el seu rescat en l'objectiu prioritari. Aconseguit amb molt d'esforç, fou portat a Salomó on, vistos els miracles i meravelles capaç d'obrar, fou declarat sant patró i protector del poble.<ref>{{GEC|0058241|Salomó}}</ref>
Naixia l'aurèola d'una Imatge prodigiosa capaç d'obrar els miracles més inversemblants, i Salomó esdevingué un important centre de devoció i d'atracció de pelegrins. Procedien, sobretot, de les comarques del Penedès i del Camp de Tarragona, en especial, dels pobles costaners. El fervor religiós que desvetllà la imatge es reflectí en nombroses romeries que tenien per objectiu la veneració de la Imatge.
===La història===
El Ball del Sant Crist és una barreja d'episodis llegendaris i fets històrics, essent gairebé impossible de distingir la fina línia que els separa. Això no obstant, nombrosa documentació d'arxiu prova l'existència del llinatge Nin i la seva vinculació amb el Sant Crist de Salomó i tot el que el rodeja.
Miquel Aymamí afirma que Josep Nin atorgà testament el diumenge, 29 de juliol de 1607, en el qual, decideix demanar al bisbe de Barcelona el permís per a instal·lar un panteó familiar prop del Sant Crist, i promet d'alimentar una llàntia perpètua amb l'oli de les seves collites. Malgrat que aquest document es va cremar amb la resta de registres parroquials, l'any 1936, la documentació posterior demostra l'acompliment d'aquestes clàusules i en confirma la seva veracitat. L'any 1707, Joan de Nin manà ser sepultat en el panteó dels seus avantpassats, situat a l'església parroquial de Salomó; i tanmateix, en la venda del patrimoni dels Nin als Fontanilles, l'any 1709, s'ordena per escrit: ''E sàpia lo comprador que ultra de dits censos, delmes, taschas i altres càrrechs hage perpètuament de fer cremar, tant de dia com de nit, la llàntia que és devant la Imatge del Sant Christo de la Capella
A partir d'aquestes dates –segona meitat del segle XVI- el Crist de Salomó esdevingué el centre neuràlgic d'una intensa activitat que es projectà en diversos àmbits. S'instituïren capellanies, i es va fundar la "Confraria del Sant Crist de Salomó", els estatuts de la qual foren aprovats pel bisbe de Barcelona, l'any 1691.
| |||