Carrer del Consell de Cent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: abolit al [[1714 > abolit el [[1714
Molt vague. L'article divaga sobre temes col·laterals i no es centra en el carrer.
Línia 1:
{{Infotaula carrer de Barcelona
| nom = Carrer del Consell de Cent
| districte = [[Eixample de Barcelona|Eixample]], [[Districte de Sant Martí|Sant Martí]]
| barri = [[La Nova Esquerra de l'Eixample]], [[l'Antiga Esquerra de l'Eixample]], [[Dreta de l'Eixample]], [[barri de la Sagrada Família (Eixample)|la Sagrada Família]], [[el Clot]]
| inici = [[Carrer de la Creu Coberta]]
| fi = [[Avinguda Meridiana]]
Línia 9:
| amplada =
| diàmetre =
| forma = Recte ([[pla Cerdà]])
| creació =
| denominació =
Línia 16:
| llegenda = Edifici, al núm. 81, obra d'[[Antoni Falguera]], any [[1912]])
}}
El '''carrer del Consell de Cent''' porta el nom de l'assemblea consultiva del govern municipal de '''Barcelona''' (el [[Consell de Cent]] abolit el [[1714]] pel [[Decret de Nova Planta]]) i travessa successivament els districtes de [[Sants-Montjuïc]], l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]], [[Sants-Montjuïc]] i [[Sant MartíDistricte de ProvençalsSant Martí|Sant Martí]]. Comença al carrer de Creu Coberta i s'acaba a l'[[Avinguda de la Meridiana]]. És una via paral·lela al [[mar]], amb les illes amples i perfectament alineades, cosa que dóna al [[carrer]] un aire ordenat. Alguns dels interiors de les illes de cases han esdevingut [[jardí|jardins]] públics i d'altres els formen [[edifici]]s que fa un centenar d'anys que es van aixecar, i als baixos dels quals hi ha instal·lats comerços, empreses de serveis i locals de lleure.
 
Consell de Cent inicia el seu recorregut pràcticament davant del [[Mercat d'Hostafrancs]], seguint un recorregut recte durant uns pocs centenars de metres quan és tallat abruptament pel [[Parc de Joan Miró]], dit també de l'Escorxador, per haver nascut sobre el solar de l'antic [[escorxador]] municipal de Barcelona, té una extensió equivalent a quatre illes de l'Eixample incloent els carrers que hi hauria entre elles, de manera que interromp el traçat del carrer del Consell de Cent i del carrer de Llançà en dues travessies. A l'interior hi ha una obra de [[Joan Miró]], la coneguda ''[[Dona i Ocell]]'', de 22 m d'alçada, amb ceràmiques de colors que donen personalitat a un dels parcs més grans de l'Eixample. En aquest indret s'ha fet una remodelació de les instal·lacions. Entre altres intervencions s'han cobert les pistes esportives, s'han construït nous vestidors i noves zones de jocs infantils. També hi ha una gran catifa verda de més de 6.000 m2 que cobreix la zona de l'aparcament i els dipòsits pluvials, i converteix aquest espai en un parc per a la convivència, amb una bona accessibilitat per a tothom. També se n'ha renovat l'enllumenat, el mobiliari urbà, les portes d'entrada al recinte, el paviment, els [[arbres]] i el sistema de reg (amb aigües freàtiques recuperades de les [[pluges]]).
== Descripció general ==
És una via paral·lela al [[mar]], amb les illes amples i perfectament alineades, cosa que dóna al [[carrer]] un aire ordenat. Alguns dels interiors de les illes de cases han esdevingut [[jardí|jardins]] públics i d'altres els formen [[edifici]]s que fa un centenar d'anys que es van aixecar, i als baixos dels quals hi ha instal·lats comerços, empreses de serveis i locals de lleure.
 
SA l'[[Estació de Girona (Metro de Barcelona)|Estació de Girona]] s'hi pot accedir des de la cantonada dels carrers de Girona i Consell de Cent. A la paret de la dreta del vestíbul d'aquesta estació per l'entrada a la [[Línia 4 del Metro de Barcelona|línia 4]], hi ha una obra de l'[[escultor]] [[ÀngelAngel Orensanz]]. És una obra abstracta que vol simbolitzar paisatges de l'[[Empordà]] i de la [[Costa Brava]] (en relació amb el nom de l'estació on es troba: Girona). Aquest gran mural està format per 224 peces de [[gres]] [[vermell]]oses, i hi va ésser instal·lat l'any [[1973]] quan s'inaugurava la línia groga.
== [[Parc de Joan Miró]] ==
Té una extensió equivalent a quatre illes de l'Eixample incloent els carrers que hi hauria entre elles, de manera que interromp el traçat del carrer del Consell de Cent i del carrer de Llançà en dues travessies. A l'interior hi ha una obra de [[Joan Miró]], la coneguda ''[[Dona i Ocell]]'', de 22 m d'alçada, amb ceràmiques de colors que donen personalitat a un dels parcs més grans de l'Eixample. En aquest indret s'ha fet una remodelació de les instal·lacions. Entre altres intervencions s'han cobert les pistes esportives, s'han construït nous vestidors i noves zones de jocs infantils. També hi ha una gran catifa verda de més de 6.000 m2 que cobreix la zona de l'aparcament i els dipòsits pluvials, i converteix aquest espai en un parc per a la convivència, amb una bona accessibilitat per a tothom. També se n'ha renovat l'enllumenat, el mobiliari urbà, les portes d'entrada al recinte, el paviment, els [[arbres]] i el sistema de reg (amb aigües freàtiques recuperades de les [[pluges]]).
 
== [[Estació de Girona (Metro de Barcelona)|Estació de Girona]] ==
S'hi pot accedir des de la cantonada dels carrers de Girona i Consell de Cent. A la paret de la dreta del vestíbul d'aquesta estació per l'entrada a la [[Línia 4 del Metro de Barcelona|línia 4]], hi ha una obra de l'[[escultor]] [[Àngel Orensanz]]. És una obra abstracta que vol simbolitzar paisatges de l'[[Empordà]] i de la [[Costa Brava]] (en relació amb el nom de l'estació on es troba: Girona). Aquest gran mural està format per 224 peces de [[gres]] [[vermell]]oses, i hi va ésser instal·lat l'any [[1973]] quan s'inaugurava la línia groga.
 
== ''[[Els Balcons de Barcelona]]'' ==
Quan el carrer del Consell de Cent travessa l'[[Avinguda de la Diagonal]], just a la cruïlla del carrer dels Enamorats, tocant a la Plaça de la Hispanitat, hi ha una de les parets mitgeres de [[Barcelona]] esdevinguda [[obra d'art]]. Es tracta d'un gran mural de 400 m2 batejat amb el nom de ''Els Balcons de Barcelona'', el qual reprodueix una [[façana]] de l'Eixample habitada per personatges famosos, amb [[balcó|balcons]] i botigues als baixos dels [[edifici]]s. L'autor d'aquesta obra és ''[[Cité de la Création]]'', una [[cooperativa]] d'[[artista|artistes]] de [[Lió]] que han deixat la seua empremta per tot el món.
 
== [[L'Hort Sagrada Família]] ==
A la cruïlla que formen els carrers de Consell de Cent, Padilla i Enamorats hi ha un dels nou [[hort]]s urbans que funcionen a la ciutat de Barcelona: L'Hort Sagrada Família. Ocupa uns 1.600 m2 i està dividit en 20 parcel·les de 40 m2 cada una. Té [[armari]]s individuals per desar-hi eines i una [[lavabo]] adaptat a persones amb mobilitat reduïda. Els arrendataris de les persones són persones jubilades que, com disposen de temps de lleure, poden beneficiar-se del treball manual que suposa un projecte d'aquestes característiques. El projecte d'horts urbans va néixer l'any [[1997]], gràcies a la iniciativa de Parcs i Jardins de Barcelona, que és l'ens encarregat del patrimoni verd de la ciutat.
 
== Referències ==
* [[Diari Avui]], núm. 11.034, de l'[[1 de juny]] del [[2008]], plana 43.
 
{{coord|41.39789|N|2.174669|E|source:frwiki_type:landmark|display=title}}
{{ORDENA:Carrer Del Consell De Cent}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Carrers de Barcelona|Consell De Cent]]
 
[[Categoria:Carrers de Barcelona]]
[[Categoria:Carrers de l'Eixample de Barcelona]]
[[Categoria:Geografia del districte de Sant Martí]]