La Torre de Claramunt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: Modificacions menors
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 41:
El llinatge dels Claramunt, que varen arribar al 814 a aquesta zona provinents de França per ajudar al comte Ramon Berenguer de Barcelona en la seva lluita contra els agarens. Concretament el seu cap Bernat Amat de Claramunt. Varen construir el seu castell principal al que es avui La Pobla de Claramunt ( a la que varen donar el seu nom), el i varen construir també a una part del terme que controlaven una amb terme territorial el qual fou l'inici del municipi actual, la Torre de Claramunt.
 
Consta que l'any 1147, dos germans del llinatge Claramunt, Berenguer i Pere donaren al monestir de Sant Cugat del Vallès un d'un mont situat dins el terme del castell de Claramunt a fi que hi construïssin una fortalesa contra els . Inicialment era emprada com una torre fortificada, al terme de Claramunt. Al final del s'erigí en un dels extrems del terme de castell de Claramunt una Torre de vigilància que, en deixar de tenir ús militar, esdevingué residencia dels Senyors del lloc.
 
Berenguer de Claramunt vengué el 1306 als l’alt domini del el 1318 el de la Torre de Claramunt, si bé la família hi continuà vivint reconeixent els drets dels vescomtes de Cardona que, d'aquesta manera, afermaren l’hegemonia sobre la .onca d'Odena
 
Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, fou nomenat pels Cardona el 1348 governador de les terres de l’Anoia. El seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell lliurà el 1463, en nom dels Cardona, les claus del castell de la Torre de Claramunt a , representant d’Igualada, per ordre de la diputació general.
 
L' any 1530 els Claramunt compraren als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Francesc de Claramunt i Caçador obtingué el 1620, com els seus avantpassats, el càrrec de governador de la Conca d'Òdena, atorgat pels Cardona. Un descendent seu, Josep de Ribera i de Claramunt, austriacista, rebé del rei arxiduc Carles III el títol de '''comte de Claramunt '''(1708) i fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722.
Línia 51:
Ja en temps moderns, Josep Maria de Febrer de Calvo Encalada, Marques de Villa Palma de Encalada, descendent de la casa de Claramunt y baró de la Torre de Claramunt, junt amb la seva dona Matilde Sanllehy i Alrich (germana de Domenech Sanllehy Alrich, alcalde de Barcelona) varen fer grans tasques de reconstrucció del castell, al igual que el seu fill Jose Maria de Febrer y Sanllehy, també marques de Villa Palma de Encalada les va continuar.
 
El germà del Marques de Villa Palma de Encalada, Manuel de Febrer de Calvo Encalada, fou per distribució nobiliaria el seguent Marquès de Gironella e s va fer construir un gran casal enfrentat al castell, que és conegut avui com la Torre Nova i que el 1930 va ésser venut a particulars. L'any 2007 aquesta propietat va ser adquirida per un empresari holandès per tal de construir-hi un hotel-resort, que ha obert les seves portes el 2011. <ref>Estuidis personals de Flabio Alonso de Celis a partir de la consulta dels arxius del Bisbat (Barcelona), Arxiu Històric de Catalunya i Arxiu comarcal de l'Anoia
</ref>