Iudex provinciae: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''El judge provincial''' (''
Cada província tenia un governador
El governador provincial
El governador jutjava els casos entre romans i una bona part d'aquells entre romans i gots. Els colons i esclaus de terres reals
En les causes criminals entre ciutadans (gairebé tots ells
▲El governador provincial (i també les cúries) estaven obligats a investigar qualsevol denúncia sobre actuacions incorrectes dels ''exactores'' i si no realitzaven la investigació podien ser multats amb dos mil cent seixanta sous. També estava obligat a recórrer la província per escoltar les queixes dels grans i petits terratinents sobre la recaptació dels impostos.
▲El governador jutjava els casos entre romans i una bona part d'aquells entre romans i gots. Els colons i esclaus de terres reals (vegeu més a sota) estaven subjectes també a la jurisdicció del governador o Iudex. Els agents de les terres reals podien ser jutjats però no maltractats pel governador. En canvi no podien jutjar a les persones de l'antiga classe senatorial (no tots els senadors o terratinents tenien rang nobiliari senatorial), els quals tenien dret a ser jutjats directament pel rei, que normalment delegava en cinc nobles.
▲En les causes criminals entre ciutadans (gairebé tots ells "romans") i soldats (gairebé tots de nacionalitat goda), quan l'acusat era "romà" actuava el ''Iudex'' i quan l'acusat era got actuava el jutge militar (got). Però els casos civils, tant entre "romans" com entre gots i "romans", eren vistos pel governador provincial romà (''Iudex''). Si un provincial (ciutadà de províncies) era defraudat per un agent d'una propietat real (vegeu més a sota) podia presentar el seu cas davant el rei evitant la jurisdicció del governador provincial.
Els reus en general podien apel·lar al judici del governador (doncs normalment eren jutjats per un funcionari inferior anomenat defensor, al qual després ens referirem), llevat de si es confessaven culpables d'un delicte important (homicidi, adulteri, màgia, enverinament o deutes al Tresor), quan era manifestament culpable o en casos de deutes evidents al Tresor. Probablement en aquests casos l'apel·lació havia de dirigir-se al rei, encara que aquest extrem no és clar.
Com el governador provincial (
No es coneix molt bé el que llamaríamos el seu equip de govern (''officium''). Se sap que als governadors provincials no le estava permès contractar a un assistent personal (''domesticus'') per controlar a qui pretengués arribar fins a ell des d'altres províncies. Sembla que aquestes funcions les realitzava el ''Cancelarius'', que antigament (durant l'Imperi) era designat per l{{'}}''Officium'' però que amb els visigots era de nomenament per "el poble". També eren elegits públicament ("pel poble") els comptadors del governador (''numerarii''). Sembla que la referència al poble com elector, es refereix al bisbe i a la població de la capital provincial.▼
Els membres de l ’''officium'' no podien acceptar suborns per acceptar litigants i altres persones davant el governador provincial, o per excloure a altres de les audiències; si es comprovava un suborn la pena fixada era la mort, i en tot cas devia comunicar-se al rei. Si un membre
▲No es coneix molt bé el que llamaríamos el seu equip de govern (''officium''). Se sap que als governadors provincials no le estava permès contractar a un assistent personal (''domesticus'') per controlar a qui pretengués arribar fins a ell des d'altres províncies. Sembla que aquestes funcions les realitzava el ''Cancelarius'', que antigament (durant l'Imperi) era designat per l{{'}}''Officium'' però que amb els visigots era de nomenament per "el poble". També eren elegits públicament ("pel poble") els comptadors del governador (''numerarii'').
▲Si un membre del ''Officium'' obligava a un pagès a treballar per a ell com esclau, aprofitant-se del seu càrrec, era condemnat a la pena de mort i confiscació de propietats; les mateixes penes regien per als membres del ''Officium'' que feien ús del bou o de l'esclau d'un pagès, o que acceptaven emoluments (''exenia'' o ''xenia'') o regals, o no els refusaven en cas de ser-los oferts.
Els membres del officium podien comprar i vendre béns però si per fer-ho es valien del seu càrrec perdien allò comprat, sense cap compensació (era freqüent que els comptadors o ''numerarii'', obliguessin a la gent a vendre'ls les seves propietats a un preu inferior al normal).
==Referències==
{{Referències}}
▲{{ORDENA:Jutge Provincial}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Regnes visigots]]
|