Jetissú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Almaty +Almati) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Zakaukazie-Turkestan1903-Semirechye.jpg|thumb|Mapa polonès del Yeti Su o Semiretxie on es mostren tant l'oblast de Semiretxie (Semirjeczeńsk en polonès) con les terres veïnes; també s'assenyala una regió històrica més petita anomenada Siedmiorzecze (traducció [[polonès|polonesa]] del [[rus]] "Semiretxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del [[llac Balkhash]]]]
'''Zhetysu''', «set rius», o literalment «set aigües», o '''Yeti Su'''<ref>[[kazakh]]: Жетісу Zhetysu, transcrit també com a '''Zhetisu, Jetisuw''', '''Jeti Su''', '''Jetysu, Jeti-su, Jity-su, Жетысу, Джетысу''', etc..., en [[rus]] '''Semiryechye''', Semirech'e, '''Semireche''', '''Semirečye''', '''Semireče''', '''Semirechiye''', '''Semirechye''' Семиречье, '''Semirechie''', '''Semireche''', que vol dir en rus "Set Rius" nom del qual la transliteració en català és '''Semiretxe''' o '''Semiretxie'''</ref>
és un nom medieval [[turc]] avui recuperat en [[kazakh]] que designa el "país dels set rius" anomenat pels russos Semiretxie o Semiretxe. El formaven les terres al nord de [[Transoxiana]] des del llac [[Issik Kul]] fins al llac [[Balkhaix]]. Encara que el nombre de rius és superior, el nom de "set" se li dóna pels set principals ([[Txu]], [[riu Ili |Ili]], [[Karatal]], [[Bien]], [[Riu Aksu (Kazakhstan) |Aksu]], [[Lepsa]] i [[Ajagus]]). El riu principal és el [[Txu]], que forma el límit occidental, el qual mor al desert al nord-est del curs mitja del [[Sirdarià]]; els altres rius desaigüen al Balkhash com l'Ili (nascut a [[Jungària]]) que corre passant per [[Kuldjha]] cap al país de Yeti Su o Semiretxe fins al llac. El tercer riu més important és el Karatal, que neix al nord del [[Tien Shan]] i al nord de l'Ili; l'Aksu ([[riu Aqsu|Aqsu]]) i els altres neixen més al nord a les muntanyes de l'[[Alatau]]. Modernament el país històric ocupa el sud-est del [[Kazakhstan]] ([[província d'
==Història==
Línia 19:
Al segle XIX la zona depenia més o menys nominalment del [[khanat de Kokand|khan de Kokand]]; els russos van envair el país (anomenat per ells Semiretxie) a la segona meitat del segle. Després de dominar a la [[Gran Horda Kazakh]] van començar la seva penetració a Kokand. A la regió es van fundar les fortaleses de [[Verny]] i [[Pishpek]] el 1854. La [[guerra de Crimea]] va aturar l'avanç que va seguir després. La frontera amb la [[Xina]] fou definida el [[1864]] i l'annexió de la regió li va permetre protegir el seu flanc per a l'any següent poder annexionar el khanat de Kokand el [[1865]]. El [[1867]] el territori de Semiretxie fou incorporat al [[govern general del Turquestan]] dins l'Imperi Rus; el mateix any es van crear els [[cosacs de Semiretxie]] com a branca dels [[cosacs de Sibèria]].
[[Fitxer:Семиреченская область 1900.svg|thumb|Oblast de Semiretxie 1899-1918]]
Semiretxie va romandre part del govern general del Turquestan fins al 1884 quan fou traspassat al nou [[govern de les Estepes]]; el 1899 va retornar al govern general del Turquestan. La província (''oblast'') de Semiretxie fou dividida en sis districtes amb capitals a Vyernyi o Verny (la capital de l'oblast, després Alma-Ata moderna
El 1906 la població era d'1.080.700 habitants; els kazakhs eren el 76%, els russos el 14%, i els [[tarantxis]] el 5,7%. La principal activitat era l'agricultura. Des de la construcció del [[Transiberià]] i la [[guerra russo-japonesa]] de 1905 la població russa va augmentar sota el control del Departament d'Emigració de Sant Petersburg (Переселенческое Управление).
| |||