Nucleosíntesi estel·lar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m tag sup mal tancat
Línia 38:
=== Combustió del carboni ( > 8 M<sub>Sol</sub> ) ===
[[Fitxer:Carbonburn.png|left|180px|Combustió del carboni]]
Acabada la fusió de l'heli el nucli torna a comprimir-se i a elevar la seva temperatura. Dels tres elements que majoritàriament componen el nucli en aquest estadi, carboni i oxigen en un 90% més una mica de neó, és el carboni el què té la temperatura de fusió més baixa, uns 600 milions de graus ('''6·10<sup>8</sup> K'''). Arribats a aquesta temperatura i a una densitat d'uns '''2×10<sup>8</sup> kg/m<sup>3</sub>³''', els àtoms de carboni comencen a reaccionar entre si donant lloc a diversos elements més pesats a través d'una sèrie de canals de sortida distints. La durada d'aquesta etapa serà de l'ordre d'uns centenars d'anys podent arribar als 1.000 anys. Les reaccions més probables són les què surten en requadre en el diagrama. La del [[sodi]]-23 té un 56% d'ocurrència i la del [[neó]]-20 un 44%. Els protons i les partícules alfa emeses en sengles reaccions seran ràpidament recapturats pel carboni, l'oxigen, el neó i el propi sodi. Aquestes reabsorcions tot just si tenen efectes energètics significatius però quant a la nucleosíntesi sí ho són, ja que faran que el sodi no estigui present entre els elements residuals de la combustió del carboni. Pel que fa a l'oxigen, si bé es forma bastant poc, se suma al que ja s'havia format durant el procés triple alfa. Tot això farà que quedi un nucli d'oxigen-16, neó-20, magnesi-24 i algunes traces de [[silici]]-28. La composició de les cendres d'aquesta etapa és fonamentalment la següent:
'''Fraccions de massa:''' <math>X_O \sim 0,59 \qquad X_{Ne} \sim 0,28 \qquad X_{Mg} \sim 0,05</math>
 
Línia 50:
=== Combustió de l'oxigen ===
[[Fitxer:Oxigenburn.png|left|180px|combustió de l'oxigen]]
Finalitzada l'etapa del neó el nucli de l'estrella es torna a escalfar i contreure fins a '''1,5''' a '''2·10<sup>9</sup> K''' i '''10<sup>7</sup> g/cm³''' temperatura i densitat a partir de les quals s'arriba a la ignició de l'oxigen. La reacció de fusió nuclear de l'oxigen produeix diversos canals de sortida, uns més probables que uns altres, de la mateixa manera que ocorria en la fusió del carboni. L'etapa dura uns pocs mesos, potser un any, i les seves cendres són sobretot [[silici]]-28 acompanyat de silici-30, [[sofre]]-34, [[calci]]-42 i [[titani]]-46. Molts d'aquests elements són subproductes de les reaccions amb protons, neutrons o alfasalfes recapturats. Les tres reaccions més probables són les quals estan en requadres. Resultarà sofre-31 un 18% de les vegades [[fòsfor (element)|fòsfor]]-31 un 61% i silici-28 un 21%.
 
=== Fotodesintegració i combustió del silici ===