Plaça de Sant Jaume (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es sens > és sens |
Cap resum de modificació |
||
Línia 36:
La plaça Sant Jaume és sens dubte la [[Places i diades castelleres|plaça castellera]] més important de la ciutat de Barcelona.<ref name="RC">Revista Castells. Num. 22 Agost-Octubre 2008 Pag. 46</ref> Tot i fer-se castells al [[segle XIX]], la plaça va rebre un fort impuls a partir del naixement de la colla de la ciutat el [[1969]]. Des d'aleshores Sant Jaume, com a plaça on està l'ajuntament de la ciutat, és la plaça més important de la colla, lloc on actua entre d'altres per l'aniversari de la colla i per Santa Eulàlia i la [[Festes de la Mercè|Mercè]], actuació on els [[Castellers de Barcelona]] acostumen a descarregar els seus millors castells.
El [[Llista de places de castells de 9|primer castell de nou pisos]] que s'hi va fer el va realitzar la [[Colla Vella dels Xiquets de Valls]] l'any [[1994]]. Després, en aquell mateix any els [[Minyons de Terrassa]] van fer-hi el primer castell de [[gamma extra]], el [[2 de 9 amb folre i manilles]], castell que era el segon gamma extra assolit en tot el segle XX.<ref name="RC"/> El [[1995]], novament els Minyons de Terrassa, van fer-hi el [[5 de 9 amb folre]], un gamma extra fins aleshores mai vist en tot el segle XX.<ref name="RC"/>
== Intervencions arqueològiques ==
El 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica al carrer del Bisbe i a la plaça Sant Jaume, consistent en el seguiment de l’obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius, donada la descoberta de les restes de dos murs, situats al subsòl de la casa dels Canonges, el primer, i al carrer de la Pietat, el segon. La primera d’aquestes estructures era bastida amb pedres de talla petita i mitjana i algun fragment de marbre i ceràmica, lligat amb morter de calç blanc molt endurit. La part visible tenia unes mesures màximes de 0,94 m. de llargària, 0,56 m. d’amplada i 0,29 m. de fondària. Del segon mur, la part observable tenia una llargària de 0’68 m., una amplada de 0,60 m. i una profunditat de 0,23 m. Era bastit amb pedres de mida mitjana lligades amb morter molt endurit de color taronja. No es va conèixer els límits inferior i oest ja que estaven tallats per una línia de telefonia.
Tant per una estructura com per l’altra, la inexistència de material i de nivells arqueològics associats no va fer possible atorgar una datació a les restes trobades. A més, el fet de tractar-se d’una localització parcial d’estructures aïllades i al no disposar d’informació a les fonts documentals negà la possibilitat de deduir en quin conjunt històric s'havia d’inscriure aquestes restes. Posteriorment a la seva excavació es va procedir a protegir amb geotèxtil i sauló per tal de poder continuar les obres.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|183}}</ref>
==Referències==
{{
==Enllaços externs==
| |||