Solidarność: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Gdansk +{{subst:Usuari:Leptictidium/PEC}}) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Monument_to_the_Fallen_Shipyard_Workers_of_1970_in_Gdańsk,_Poland.jpg|thumb|[[Monument als treballadors de la drassana caiguts el 1970]] durant les [[Protestes de desembre de 1970 a Polònia|protestes]] a [[Gdańsk]]]]
'''Solidarność''' o '''Solidaritat''' ({{audio|1=Pl-solidarność.ogg|2=Solidarność }} en [[polonès]]) és el nom amb què també es coneix el ''Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność'', una [[federació sindical]] polonesa d'arrels cristianes fundada a les [[drassanes de
==Història==
El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del [[Partit Unit dels Treballadors Polonesos]], la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], i van intentar fer el [[1968]] a [[Txecoslovàquia]], durant la [[Primavera de Praga]]) i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigències, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.
El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància [[obrer]]a [[catolicisme|catòlica]] i per la seva tenaç lluita contra el [[totalitarisme]] [[comunisme|comunista]]. L'[[Església Catòlica]] polonesa, encapçalada pel cardenal [[Karol Józef Wojtyła|Wojtyła]], arquebisbe de [[Cracòvia]], va comprendre les possibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de [[
El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, de manera que s'hi ofegaren els dirigents de l'esquerra comunista. Tanmateix ningú, ni l'[[Església Catòlica]] ni [[Ronald Reagan]], va protestar per això. Lògicament, el Congrés el va guanyar l'[[Església Catòlica]], i el Govern va considerar que amb ella es podia pactar. No va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el [[maig]] de [[1981]]. Abans de finals de [[1981]], '''Solidarność''' ja tenia nou milions de membres. El [[13 de desembre]] de [[1981]], el president del govern, el mariscal [[Wojciech Jaruzelski]] va declarar la [[Llei Marcial a Polònia|llei marcial]] i va empresonar la majoria dels dirigents de '''Solidarność''', que va ser prohibit novament el [[8 d'octubre]] de [[1982]].
Línia 13:
A final dels anys 80, ja era prou fort per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de [[1988]] van forçar al Govern a negociar obertament amb '''Solidarność''', la qual va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer públiques les seves pretensions de ser un [[partit polític]] en eleccions lliures. En un excés de confiança, estimulat per [[Mikhaïl Gorbatxov]], que pretenia experimentar amb totes les possibilitats, el govern va accedir a convocar eleccions i les va perdre, en petita part a causa de la propaganda nord-americana que prometia la inversió a Polònia d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el comunisme.
[[Fitxer:Astilleros de
Així va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista. [[Lech Wałęsa]]<ref>[http://www.dw-world.de/image/0,,1691061_1,00.jpg Imatge d'època de Lech Wałęsa]</ref> va estar un mandat com a president de la República Polonesa.
| |||