Lur-i Buzurg: diferència entre les revisions

El seu fill Malek Hazarasp (del qual la dinastia és anomenada Hazaràspida) elli va succeir el [[1203]]/[[1204]] i la llargada del seu regnat és desconeguda, ja que les dades donades van entre [[1229]]/[[1230]] i [[1252]]/[[1253]]. Va reforçar la seva posició expulsant a la tribu xul (que va emigrar a Fars) i va fer la guerra amb èxit contra els [[salghúrides]]. Va rebre del califa al-Nasir (1180-1225) el títol d'atabeg (potser simplement una confirmació). Fou vassall del [[khwarizmxah]] Ala al-Din Muhammad (vers 1117-1120) i després del seu fill Djalal al-Din Manguberti (1225-1230) que es va casar amb una filla seva. Va estendre els seus dominis fins a l'oest d'Isfahan i va expulsar a la tribu Xul. Va restar neutral entre el khwarizmxah i el califa abbàssida.

La seva successió és incerta. Apareixen esmentats dos fills, Imad al-Din (vers 1248/1249) i Nusrat al-Din (vers 1251/1252) però no s'indica que fossin atabegs. Un tercer fill, Tekla (Takla), nascut de Malek Hazarasp i una princesa salghúrida apareix tot seguit, amb el títol d'atabeg, segurament a partir de [[1257]] o [[1258]]. Va derrotar als salghúrides i va acompanyar a [[Hulagu]] a [[Bagdad]] però quan el darrer califa fou assassinat ([[1258]]), el va abandonar i es va dirigir al Luristan. Hulagu va enviar un exèrcit que el va fer presoner i el va executar a Tabriz vers [[1259]]. ElLi va succeir el seu germà Xams al-Din Alp Arghun que va haver de reconstruir el país assolat pels mongols i que segurament va reconèixer la sobirania mongola, però no fou confirmat. Va governar fins al [[1274]]/[[1275]] i el va seguir el seu fill Yusufxah I.

Vers el [[1288]] elli va succeir el seu fill Afrasiyab I que va enviar al seu germà Nusrat al-Din com hostatge a la cort del Il-khan. A la mort d'Arghun Khan el [[1291]] seguida de l'assassinat del governador d'[[Esfahan]], va ocupar temporalment aquesta darrera ciutat amb un contingent manat per un cosí seu, Kizil, i va tractar d'estendre la seva autoritat cap al [[golf Pèrsic]], inicialment amb autorització de la cort mongola ([[Gaykhatu]] el [[1291]]), però aviat sense aquesta autorització i fins i tot amb la seva oposició. Els ilkhànides van enviar forces als llocs amenaçats com [[Xiraz]], i van derrotar a l'exèrcit d'Afrasiyab I a Kuhrud prop de Kaxan. Afrasiyab va fugir al castell de Mandjaxt on finalment es va haver de rendir. No obstant fou perdonat per l'Il-khan [[Gayakhtu]] que li va retornar els seus dominis originals. A la mort de Gayakhtu el seu successor [[Ghazan]] (1295), seguint el consell dels seus generals, en va ordenar la seva deposició i execució que va tenir lloc el [[26 d'octubre]] [[1296]].

El seu fill i successor Nusrat al-Din Ahamad va governar pacíficament i de manera molt propera als ilkhànides, a la cort dels quals passava la major part del temps; els seus ingressos estaven dividits en tres parts: una per a ell i la seva família, una per l'exèrcit, i una per finalitat religioses; fou doncs molt apreciat dels teòlegs. Va morir entre [[1329]] i [[1333]] i elli va succeir el seu fill Rukn al-Din Yusufxah II, que també fou un governant pacífic i bondadós.

No se sap quant de temps va governar però no fou un regnat massa llarg; fou succeït pel seu fill Nawr al-Ward (flor de roser) que tampoc se sap quant de temps va regnar però fou deposat i cegat pel [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad ([[1355]]) i elli va succeir el seu cosí (o el seu nebot) Xams al-Din Paxang, possible fill de Yusufxah II. Durant tot el seu regnat va haver de lluitar contra els [[muzaffàrides]] enfront dels quals va perdre la seva capital Idadj; però les lluites internes entre muzaffàrides li van permetre de capgirar la situació i recuperar la ciutat.

A la mort de Tamerlà ([[1405]]) Pir Ahmad fou deposat altre cop pel successor Mirza [[Pir Muhammad]] i empresonat, però fou alliberat i va retornar al poder el [[1408]]/[[1409]]; Al cap de molt poc temps fou deposat per una revolta popular i elli va succeir el seu fill Abu Said que va regnar fins al [[1417]]. ElLi va succeir el seu fill Xah Husayn, assassinat el [[1424]] per un parent de nom Ghiyat al-Din, net de Malek Huxang, que va prendre el poder; uns mesos després el timúrida [[Xah Rukh (timúrida)|Xah Ruk]] va ocupar el país i va expulsar a Ghiyat al-Din acabant amb ell la dinastia. El territori fou annexionat als dominis timúrides el 1433/1434.