Revisió del 13:22, 15 jul 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.894 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 14:04, 12 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m 'Succeir' és un verb intransitiu Edició següent →
Línia 56: A partir del [[962]] els bizantins li van arrabassar la [[Cilícia]] i altres possessions i el [[963]] van arribar a Alep. El [[965]] van completar la conquesta de Cilícia i Sayf al-Dawla va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el [[febrer]] del [[967]], amb 51 anys. ElLi va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]] que va haver d'oscil·lar entre bizantins ([[982]]-[[986]]) i fatimites ([[986]]-[[991]]) per poder conservar el poder. Va morir el [[991]] quan anava a iniciar una guerra contra els fatimites. ElLi va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]] que va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites i rebent ajut de Bizanci. El [[1001]] Bizanci va fer les paus amb els fatimites i llavors l'emir va haver de reconèixer al califa. El [[1002]] fou assassinat pel seu sogre i visir [[Lulu]] que va assolir ell mateix el poder junt amb el fill [[Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu]] durant dos anys com a regent de dos fills de l'emir deposat. Lulu va enviar a l'exili el [[1004]] als fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí. Després Abul Haydja va intentar ocupar Alep però no va reeixir i finalment va passar al servei de l'Imperi. Lulu va assolir el mateix el poder, sota una forta dependència fatimita i va morir el [[1008]]. El seu fill Mansur fou poc mes que un governador fatimita.

Hamdànides: diferència entre les revisions