Farnabazos II: diferència entre les revisions

El [[405 aC]] els espartans van guanyar la batalla decisiva i el [[404 aC]] Atenes es va rendir. Farnabazos, junt amb Cir i amb Tisafernes, van ocupar les ciutat gregues de l'Àsia.

 

 

En aquell moment els espartans es preparaven per alliberar les ciutats gregues i de fet per posar-les sota el seu domini, però el comandant esparta Tibró, en lloc d'atacar la desorganitzada Lídia van atacar Frígia Helespòntica on Farnabazos estava ben preparat. Tibró fou substituir per Dercílides que va traslladar la seva acció al sud i va envair Lídia i Cària. Tisafernes i Farnabazos van aparcar les seves diferències, van unir les forces i van rebutjar als espartans cap al nord, sense deixar-los reunir-se amb la flota. Una batalla es va lliurar a [[Districte de Magnèsia|Magnèsia]] i després es va concloure l'armistici ([[397 aC]]) segons el qual Esparta evacuava Àsia Menor però les citats gregues serien independents. Però durant les negociacions els perses van saber que una flota s'estava construint a [[Fenícia]] (probablement per combatre als Egipcis revoltats) i desconfiant, van trencar els acords i el rei esparta [[Agesilau II|Agesilau]] va envair Àsia amb noves tropes ([[396 aC]]). Agesilau va pactar amb Tisafernes una treva: Agesilau volia derrotar primer a Farnabazos i després a Tisafernes, però aquest esperava que Agesilau, debilitat per la lluita contra Farnabazos, podria ser derrotat quan li arribaren els reforços que esperava: Farnabazos però va aconseguir retardar l'enfrontament i va enviar al rodi Timòcrates a Grècia per incitar revoltes antiespartanes. Agesilau va reclutar soldats a les ciutats gregues de [[Jònia]] i a la primavera del [[395 aC]] va derrotar a Tisafernes prop de [[Sardes]]. Tisafernes es va poder escapar però quan el rei se'n va assabentar que no havia participat en la guerra junt amb Farnabazos, el va deposar, i el va executar, nomenant en el seu lloc a [[Titraustes]].