Diferència entre revisions de la pàgina «Gal·la Placídia»

m ('Succeir' és un verb intransitiu)
El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una cristiana devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a [[Ravenna]]: la de [[Sant Joan Baptista]] i la de la [[Veracreu|Santa Creu]]. De la segona només romanen algunes restes i l'oratori anex de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]], conegut com a [[mausoleu de Gal·la Placídia]], que el [[1996]] fou inscrit com a [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]; aquí és on reposen les seves restes, junt amb les del seu germà Honori i les del seu espòs Constanci III. A Roma finalitzà la basílica de [[Sant Joan del Laterà]].
 
[[Àngel Guimerà]] la va fer protagonista d'un dels seus èxits primerencs, la tragèdia ''[[Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)|Gal·la Placídia]]'' (1879). El music català [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]] liadaptà dedicàaquesta obra en la seva l'òpera ''Gal·la Placídia'' ([[1913]]).
{{Projectes germans|commonscat=Galla Placidia}}
 
Usuari anònim