Conrad Gessner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Botànics; Afegida Categoria:Botànics suïssos usant HotCat |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 35:
La seva obra de zoologia més important ''Historiae animalium'', aparegué n 4 volums. (quadrúpeds, ocells, peixos) folio, 1551–1558, a Zürich, un cinquè sobre les [[serp]]s) aparegué el 1587 (hi ha una versió en alemany dels 4 volums titulada ''Thierbuch''., Zürich, 1563):Gessner va ser el primer a descriure la rata marró i el porc de Guinea a Europa.<ref>Freye, H.A., and Thenius, E. (1968) ''Die Nagetiere. Grzimeks Tierleben''. (B. Grzimek, ed.) Volume 11. Kindler, Zurich. pp. 204-211.</ref>
En el seu temps hi havia conflictes religiosos i el papa de Roma Pau VI digué que les conviccions religioses protestants) de Gessner contaminaven tota la seva obra<ref>Schmitt, p. 46,</ref>i per això van ser incloses en l'índex de lllibres prohibits per als catòlics romans [[Index Librorum Prohibitorum]].<ref name ="gesner2">{{
Gessner també va ser un lingüista i el 1555 publicà el llibre sobre aquest tema ''Mithridates de differentis linguis'', sobre 130 idiomes. Va ser ennoblit i un any després morí de la [[pesta bubònica]].
Línia 45:
[[File:Conrad Gesner - Conradi Gesneri Historia plantarum Walderbeere.jpg|thumb|''[[Fragaria vesca]]'' a 'Conradi Gesneri Historia plantarum']]
Gessner l'any 1551 va ser el primer a descriure el [[teixit adipós]];<ref>{{
Entre els seus amics es trobaven [[John Caius]], metge de la cort anglesa dels [[Tudors]] i segon fundador del [[Gonville and Caius College]], [[Cambridge]]. A més gessner va ser [[Alpinisme|alpinista]] (per sota del nivell de les neus perpètues) i volgué pujar a una muntanya cada any no només per recollir plantes sinó per exercici. El 1555 escriví ''Descriptio Montis Fracti sive Montis Pilati'' sobre la seva excursió al mont [[Gnepfstein]] (1920 m), de la serralada Pilatus.
Línia 55:
*{{1911}}
**Biografies escrites per [[J. Hanhari]] (Winterthur, 1824) i [[J. Simler]] (Zürich, 1566).
**{{
**Idem, "Conrad Gessner," in ''Encyclopedia of the Scientific Revolution from Copernicus to Newton,'' ed. Wilbur Applebaum, New York, Garland, 2000, 265-266.
**Idem, "Conrad Gessner" in ''Europe 1450-1789: Encyclopedia of the Early Modern World,'' Ed. Jonathan Dewald, Charles Scribner's Sons, New York, 2004.
| |||