Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de la Vega de Tarassona»

cap resum d'edició
m (Corregit: l'ermosa > la bella)
[[Fitxer:TarassonaTarazona - Catedral de Nra Sra. de la Huerta 19.JPGjpg|thumb|220px350px|dreta|Catedral de Tarassona on Jaume I fou armat cavaller]]
'''Santa Maria de la Vega de [[Tarassona]]''' és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila. Aquest edifici fou erigit per una singular excepció, fora del recinte que ocupava la primitiva i anterior catedral a l'altra vora del riu [[Queiles]], on està situat el [[Raval (urbanisme)|raval]]; en l'entrada del primer bisbe ''Miguel'' s'anomena '''Santa Maria de la Hidria''', tal vegada com a derivació del grec ''hydros'', aigua, i de la ''Vega'' o de la ''Huerta'' vers l'any [[1200]], indicis tots de la seva lleugera i llavors aïllada posició. A l'extrem d'un pont apareix tota la longitud del temple sobre una majestuosa escalinata, en el fons d'una vasta i bella plaça. És incert el segle de la seva fundació, doncs si bé la nota d'una antic breviari citada per [[Argaiz]] la fixa el [[1235]], per altra banda, la pressuposa, que fou es-començada el [[1152]] les paraules amb què [[Teresa Caxal]] recomana als seus néts la defensa del temple.
 
== Arquitectura==
 
Des de llavors continuà durant molts anys la construcció, adoptant les modificacions i els adornaments que successivament predominaven en el gust. Per desgràcia, la bellesa de la seva arquitectura exterior no s'adiu amb el punt en què està situada. Els vestigis de l'art [[bizantí]] i del [[art gòtic|gòtic]], es confonen i trenquen sense regularitat; la quadrada torre s'eleva a un extrem i és d'estil [[mudèjar]], i a l'altra cantó del [[cimbori]], amb els seus pesats [[botarell]]s, imita tant sense cap gràcia la cresteria gòtica, que es pot comparar molt bé amb un cadafal sembrat de ciris. Creix el desagrad en examinar de prop les labors i estàtues de la portada, no tant pel mal gust, que és de mitjan de segle XVI, com per la grolleria de l'execució, la portada es construí a expenses de [[Martín de Mezquita]], tresorer i canonge de la dita església, el qual resta soterrat a l'entrada del temple sota una llosa que representa la seva imatge.
[[Fitxer:TarazonaWLM14ES - Portadacatedral de latarazona 00043 - catedral.jpg|thumb|230px|dreta|PortaNau principal de la catedral de Tarassona]]
 
===Interior ===
[[Fitxer:Catedral de Tarazona 4.jpg|thumb|150px|esquerra|Pintures gòtiques a la capella major]]
Un altre és l'espectacle que ofereix l'interior; a penes es penetra pel seu llindar, admira veure amb quina força s'eleva la nau principal en agudes ogives a una gran altura, i amb quin misteri les laterals, baixes i ombrívoles, desemboquen en l'ample [[Creuer (arquitectura)|creuer]], prolongant-se en l'oposat front per darrere de la capella major, i amb quina gentilesa es desplega per sobre d'elles la gòtica galeria, cenyint l'[[absis]] i el creuer.
 
 
==Segle XVI ==
 
El segle XVI generalitzà la moda d'adorns de creueria i de claves daurades en les voltes sense que hi pogués mancar a aquesta Catedral el seu sostre estelat per a realçar les seves belleses, i per a última mostra de llur flexibilitat en rebre tota classe d'abillament. Als delicats grups de cilíndriques columnes, repartits per la nau principal, reemplacen per a sustentar el cimbori quatre pilars quadrats, presentant els seus plans transversalment i en cada pla cinc columnetes què, rematades unes en l'arrancada de les naus laterals i altres remuntant-se fins a les petxines de la cúpula, reuneixen admirablement les idees d'agosarada lleugeresa i grandiosa robustesa.
 
[[Fitxer:Catedral de Tarazona 5.jpg|thumb|250px|esquerra|Interior del cimbori]]
El cimbori, amb llur forma [[octagonal]] i el seu elegant estil, ben diferent del del seu exterior, recorda el de la [[Seu de Saragossa]]; que no degué, com aquest, la seva construcció a la munificència d'un pontífex, sinó al zel d'un canonge, de'n [[Juan Muñoz]], el nom del qual es llegeix en el [[fris]] i el seu [[epitafi]] en el paviment. El creuer, doblant amb la seva amplada de 120 peus la de la nau del centre, és igual i està en elevació i en [[arquitectura]] dels murs i del sostre; ocupen el fons dels seus braços dues esquinçades claraboies i dues portes, de les quals una serveix d'ingres principal i l'altra comunica amb el [[claustre]].
 
La comentada disposició del temple i els llunyans termes de l'àmbit semblen engrandir les seves dimensions de per si força vastes i els seus 230 peus de longitud, oferint una rica varietat de perspectives, espaioses i alegres, severes i imponents. Vers l'any [[1552]], amb motiu de reparar-se la capell major, revestí l'església del seu color actual, de fosc color, menys bell sempre que el natural de la pedra, s'harmonitza, tanmateix, amb els domassos de vellut vermell que decoren l'absis profund. Bellament destacaria sobre elles un retaule de cresteria, però, per desgracia, el de [[Tarassona]], obra d'un fra [[Diego de Yepes]], declinant del plateresc al barroc, no passa certament de regular.
 
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00005 - .jpg|thumb|250px|dret|Gelosies del claustre]]
Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb un primor gòtic mènsules, guardapols i cornisa; el qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; el qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta Catedral de més interessant en els seus detalls que magnifica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimonii la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passaren silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]], que l'aixecà de les ruïnes en que des de segle i mig, jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorri-ren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de llurs voltes una tranquil·la sepultura.
 
11

modificacions