Alfred el Gran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 40:
 
==Sota el regnat d'Ethelred==
[[FileFitxer:England Great Army map.svg|350px|thumb|upright|Mapa de les rutes del [[Gran exèrcit pagà]] i les invasions víkings del 865]]
No hi ha gaire informació sobre Alfred durant el regnat dels dos primers germans, Ethelbald i Ethelbert, regnats que foren relativament curts. Però amb l'ascensió del tercer germà [[Ethelred de Wessex|Ethelred]], l'any 866, Alfred començà a tenir un paper a la vida pública, sent anomenat príncep o "secundarius", i per tant successor del rei en el cas que aquest morís inesperadament.
 
Línia 52:
 
===Derrota i fugida===
[[FileFitxer:A Chronicle of England - Page 057 - Alfred Plans the Capture of the Danish Fleet.jpg|thumb|right|Alfred planejant la captura de la flota danesa.]]
Malgrat el fet que Ethelred tenia dos fills, Æthelhelm i [[Æthelwold de Wessex]], Alfred fou proclamat rei a la mort del seu germà. La necessitat d'un monarca prou fort per fer front als víkings i el fet que els fills d'Ethelred eren només dos infants, van propiciar que la seva proclamació no fos disputada.
Amb Alfred ocupat en l'enterrament del seu germà, els víkings derrotaren els anglosaxons dos cops més, forçant Alfred a buscar la pau a canvi del pagament d'un botí o rescat. Seguint l'acord, els víkings abandonaren Reading i es dedicaren a assaltar altres parts d'Anglaterra.<ref>Brooks, N.P. and J.A. Graham-Campbell, "Reflections on the Viking-age silver hoard from Croydon, [[Surrey]]", in ''Anglo-Saxon Monetary History: Essays in Memory of Michael Dolley'' (1986), pp. 91–110.</ref>
Línia 60:
 
===Contraatac i victòria===
[[FileFitxer:Geograph 886206.jpg|thumb|left| upright|Torre del rei Alfred, erigida al punt de reunió dels saxons abans de la [[Batalla d'Ethandun]]]]
El 878 Alfred va cridar el ''fyrd''' o milícia de tres comtats: [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]], liderats pels nobles o [[ealdormen]] que encara li eren lleials.
Al davant d'aquestes forces, Alfred va guanyar la decisiva [[Batalla d'Ethandun]], perseguint els víkings fins [[Chippenham]]. Allí va posar setge a la ciutat i només va estar d'acord a signar la pau quan Guthrum va acceptar convertir-se al cristianisme. El nou acord es va signar en el [[Tractat de Wedmore]], que establia la frontera entre víkings i saxons en el riu [[Tàmesi]]. Guthrum es va retirar a [[Ànglia de l'Est]] on va fundar el seu regne o [[Danelaw]]. Alfred va retenir Wessex i [[Londres]], que en aquell llavors era part de [[Mèrcia]].<ref>Blackburn, M.A.S. Blackburn, "The London mint in the reign of Alfred", in ''Kings, Currency and Alliances: History and Coinage of Southern England in the 9th Century'', ed. M.A.S. Blackburn and D.N. Dumville (1998), pp. 105–24.</ref>
 
===Anys de pau===
[[FileFitxer:Southwark Bridge City Plaque.JPG|thumb|Placa a [[La City]] de Londres anotant la reparació de la muralla romana per part d'Alfred]]
Amb Guthrum neutralitzat com amenaça.<ref>{{harvnb|Pratt|2007}} p. 94.</ref> Alfred es va poder concentrar en lluitar contra la resta de víkings que encara assaltaven les seves terres, si bé de manera més aïllada. La host víking més nombrosa des de temps de Guthrum va atacar [[Kent]] el 885, intentant saquejar Rochester, però Alfred els va fer fugir sense gaires complicacions.<ref name="Asser 1983">{{harvnb|Asser|1983}} p. 87.</ref>
 
Línia 90:
Amb aquesta nova estructura militar, Wessex va trobar-se molt millor preparat per fer front a les noves invasions víkngs del 892.{{sfn|Abels|1998|p=194}}
 
[[FileFitxer:Alfred King of England.jpg|thumb|left|Imatge d'Alfred, segle XIII]]
 
==Reformes legals==